Lo mestre

Lo mestre se n' es anat—á viure á la seva terrame n' ha dit que tornará—per san Miquel de Septembre,San Miquel ja n' es passat:—«Ay mare no he vist al mestre.»La minyona puja á dalt—treu lo cap á la finestra,la minyona fa un gran crit—«Ay mare ja he vist al mestre.»Baixa l' escala corrent—tot cantant ja surt á rebrel,ja te li dòna las mans—«¿Com ho passa senyor mestre?»«Jo molt bè te ho diria—sino que no 'm voldrás créure,hi estat set mesos malalt—al hostal de las ginguetas.»La minyona puja á dalt—á matá una gallineta.«La gallina pera mí—lo caldo pèl senyor mestre.»

La, la, la, la,lantura, rura, rura,la, la, la, la,lantura, rura, ra!

me 'n fan anar á estudi—á apendre de llegir.Que t' allunyas moreta,que t'allunyas de mi.Lo mestre que m' ensenya—s' ha enamorat de mi.Jo li faig de resposta—que no 'l sabré servir.—Ja 'n farás com las altras—quan me veurás venir.Me 'n pararás la taula—m' hi posarás pa y vi,las estoballas blancas—com lo paper mes fi.A cada cap de taula—un brot de llessamí;y al bell mig de la taula—m' hi plantarás un pi,la soca n' es de plata—y la cima d' or fi,á la braca mes alta—hi canta 'l francolí,y á la branca mes baixa—lo puput ni fa niu.Lo francolí ja canta—y en son llenguatge diu:—¿Qué pagariau, senyora,—que 'l mestre fos aquí?—Ne pagaria Tolosa—la meytat de París!—Tolosa no n' es vostra—ni París es per mí.—

A la horta del meu paren' hi ha un taronjí,la soca n' es de platalas brancas son d' or fi:y á la cima mes altane canta un Francolíque en son llenguatge deya:—Ahont tens lo teu marit.—Mon marit n' es en Fransaque 'n serveix un fadrí.—¿Qué 'm donarás, beata,que te 'l farè venir?—Te 'n donarè Tolosa,la mitat de Parisy ma fonteta vera

que 'n fa anar tres molins,l' un de sucre y canyella,y 'ls altres pebre del fi.

·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·M' ant pres moun ami Pierrelou plus amat de tous,...—Quand dounariatz, la belo,per vous lou far trouvar?—Jou dounariou MarselhoVersalh' et moun pays.—Marselho n' es pas vouestre,Versalho n' es doou rei...