Muntaner

MUNTANER.

I.

En nom daycell ver Deus qui feu lo cel el thro,En so de genentul faray un bell sermó,À honor é á laus del casal Daragó:E per tal que axi sia la salutació,Diga cascú, sil platz, que la Verge nos perdó,Seny é enteniment quen façam nostre proPer est mon é per laltre, e que á salvacióVengan trestuyt li compte, vescompte é baróQui en est bo passatge de Serdenya habandóMetre si e sa terra e sa provessió,E segran laut enfant Nanfos, ques guanfanóE de tota Espanya creximent e crezó.De llevant é ponent, mig jorn, septentrió,Tremblara tota gent qui en sa gepcióDe sos payres valents reys En Jaymes ja no zo.E vull sapiats cascú, que aquest es lo lleóQue Sibella nos ditz, que ab senyal de bastóAbatria largull de mant alta mayzó,Que jes hor non diray, que be mentendon pro.

II.

E aras vull que sapiats lo meu entendiment,Que trestuyt li presich estant tant solamentEn tres causes que eu vos diray verament.La primera es la persona qui presicha la gent;La secunda del poble qui lau be é lentent;La terça es la raysó qui del sermó dexent.Adonchs de la primera vos dich, que follamentPuje altre en trebuna, que sap certanamentDir e pro e en contra á tot son moviment,E que sapia salvar lo seu proposament.La secunda del poble, que sens marmuramentLo deuon escoltar cascuns molt bellament,Queu sapia retre á son millorament;Que en estes pauch valria tot son presicament,Que lavangelí ditz, ques pert la sementQuis gita entre peyres e espines e xament.À la terça vos dich, que deu fer fundamentAl proposit que parla ses tot veyarament.Perqueu fundaray mon presich e breumentEn aquest bo viatge quens es á tuyt plazent.

III.

Adonchs, señor infant, com á vostre vasayll,E entendrets ma raysó, que assats de trebayllHay vist en aquest mon, pus que nul de mon tayll,E per ço en la mar vullats pendre mirayllDe li vostre secor, qui feron mant assayll,Que trezol no metats en leustol, e satayll

Vos vendrán vostres feyts, que esberch ne capmayllNous estaran davant, sal XX que lalmirallGalees faça fer lleugeres com á ventayll,En axils ballesters yran com á fibayll:Nols falrá de llurs armes, ans fors com á batayllLos trobarets als ops, quasi com prest, aprayll,Que tot quant les davant tira, que res non fayll,Fos en la vostra gent, Senyor, no hi ha mes cayll,Que trestuyt son de un cor, e nul non sen barayll.E axi es la veritat quel valent dun christayllNo preu lals del mon mag del fi corayllQuen Serdenya se pesca, es apres del matayllVos puscon far senyor, si que ab un sogayllVos ameno davant tuyt selvazent eguayll.

IV.

Per ço ay comensat en lo feyt de la mar,Car la mar vol tenir cel qui vol aquistarLo regne de Serdenya, e si ho fay trembrar.E ara trestuyt lo mon: e sens ço nos pot far,Sens menar la gent fresca per ferir e per darE jamay ab trezols freschs no pot hom anar,Notxer ne ballester quels fayts san aparar,Ne proher ne remer ayço no cal provar,Quel ballester en taula juguen á tot llevar,Que per mar ne per terra nols pot res contrastar:E sobre aquest partit yo poria alegrarPerque, senyor infant, si Jesu Christ vos guar,Tota la vostra gent tenets en alt encar,

E honor e poder al almirayll donarVullats, e que nul altre no hi haja comandar,Mas ell apres de vos, e en axi honrrarVos fará de tots feyts que vullats començar.Cent galees ó pus say que porets menar,Lenys armats, sageties, com no pot albirar.

V.

Sinquanta naus, senyor, say que vos menarets,Lenys, terides de bandes, e mas daltres lenyets,Que tots lla, Deus marcé, de vostra gent havets.A donchs lo recullir sia plazent é nets,E que a Port Fangos sien trestuyt alets,Que vengon a jorn cert, e les grans naus farets,Senyor, metre en escala, e apres los panquets,Per ço que nengun dan lenamich, questa guetsNous poguessen donar dany; çous prech queus guardets,Que ab gent falsa mester say que contrastarets,Perque dayço es ops, senyor, queus adonets,Que en les llurs paraules ne en ells nous fiets.E totes les galees pres de terrra tindrets,En axi per escala los apareyllarets,Que sion ordenats, e en guarda metretsUns quatre lenys armats, a cuy senyal daretsQue feson aytant lleu, e puys ya no duptets,Que dan vos pusca dar home que no amets,Ans en guarda de Deus gint vos recullirets,Quius do honor e gaug e tot ço que volrets.

VI.

E sencarus sopley la reyal magestat,Quen cascuna galea que sion hordonatDos notxers e prohers, qui, sens tot barat,Penson de li cavayll, que sol un oblidatNo sia, que sos ops nols sia be donat;Car la gent tarasana tro que sion usatDe si han pro afar, ans sion be pensatCascuns en son daver, axils sia mandat,E axi yran tuyt freschs e repausat.E tuyt li cavayller sion acostumat,Que llay hon son cavayll yrat sia mudatAb tota sa companya, per tal ques aviatFosson en llur cavayll tuyt molt guint arreat,E si als sen fazia, seria vanitat,Quel passatje es breus, don alegre pagatIra ab tot li seu, e sin era lunyat,Iria li lo cor que tot fos mal menat,E no estia mut qui vol esser lanzat;Qui son cavayll se lluna pot se tenir per fat,Quen lloch pora fallir don será menyspreat.

VII.

E per vostra alteza hordonarets, senyor,Que li almugaten e laltre cap majorDe lalmugaveria, qui son del mon la flor,Vajeen en las galees, e dets companys ab llorDe cascú, e li autre yran ab gran bandor,

Examen en les naus hon lo fasson honor.La vianda sordone, que segons sa valorNajon assats trestuyt, axil gran, col menor:E sen cascun vexell haja ordonadorDe totes estes causes que donen á salbor.E sen cascuna nau feyts metre per terorTres ballesters de torn, e quins vos mal simplor,E trebuchs, manganells, ayço prech non demor,Exades, palafangues, ab mil bon llaurador,Vos, Senyor, menarets, e cent tapiador,Carpenter e ferrer, qui no temon calor;E puys Dieu mijanzant, nous cal haver pahor,Que viles ne castells, ciutats, casals ne torQue nos renda a vos, si donchs ab gran dolorNo volion morir e perdre llur honor.

VIII.

E quant ayço, senyor, será feyt e complit,En nom del Payre el Fill e el Sant Esperit,E de sa dolça mayre, que prech nous oblit,E de trestuyt li sant, ab joy e ab delitVos tengon en sa guarda e sa má, com es dit,Quel bon rey de Mallorques vos fara tal combit,Que trestuyt vos diran, que res no hi ha fallit.E sen apres, senyor, qual se vulla ne critA la illa sent Pere, ab fe, e llarch, e tritRefrescats li cavayll, si eron afeblit,E se entretant lestol sera amanuitDe passar en Serdenya trestuyt, gran e petit.Ay qui cell jorn veyrá de joy sera complit,Que tans coms e vescoms e vervasor exit

Axi gent arreat, qui de cor son plavitServir laut Senyor infant, qui es mol benesit,De tot á res quil ve, el pus exarnitQui hanch fos, ni hanch mays nul hom vac maritE darmes say, quel mon non es tan sa delit.