Eternitat

Pels mals es un poude sofre bullent,ahont del tormentla roda no 's mou;un sempre cremarsens may consumir:Ó sempre patir,ó sempre gosar.

Mort que sempre viu,vida que may mor,un cuch dintre 'l corque 'l rosega viu,un sempre morirsens may espirar:Ó sempre patir,ó sempre gosar.

Pels bons es un riud' eternes delicies,bressol de caricieshont Jesús somriu.¡Per un breu penar,un cel possehir!Ó sempre patir,ó sempre gosar.

Sigles passaránmés que al mar hi ha arenes,los goigs y les penessempre comensant.

Morir sens cessar,¡terrible morir!Ó sempre patir,ó sempre gosar.

Tu, que 't diverteixes,demá hi patirás;demá hi gosarás,tu, que avuy pateixes:dolcíssim penarsi 'l cel t' ha de obrir:Ó sempre patir,ó sempre gosar.

Per gust que no durano dones lo etern,ni compres l' infernper vana hermosura;derrera 'l pecarvindrá lo morir:Ó sempre patir,ó sempre gosar.

¡Sempre veure á Dèuó no véurel may!¡oh sempre, oh jamay,que may vos moveu!Lo cel es per dar;¿hi voleu venirá may més patir,á sempre gosar?