Infern: Laments dels condemnats

INFERN

LAMENTS DELS CONDEMNATS

Si á tos peus la terra 's bada,pecador, aquesta nit,de tanta ánima demnadasentiràs l' horrible crit.Dels plahers com tu gosaren,Mes ¡ay!los plahers prompte acabaren;les penes may.

LO SUPERBODel infern entre la escòriam' arrossego condemnat,mentres regnan en la Glorialos humils que he trepitjat.

Les corones cambiaren.Mes ¡ay!los plahers prompte acabaren;les penes may.

L' AVARJo als pobrets abordí 'ls gossosque ara á mi 'm van mossegant,dantme á beure fos y á trossoslo metall que amava tant.Arques plenes m' en quedaren.Mes ¡ay!los plahers prompte acabaren;les penes may.

LO LUXURIÓSJo impuresa respirava,y en les flames nedo encés,y hermosures que abrassava,com serpents me tenen pres.Pols y cendra m' enganyaren.Mes ¡ay!los plahers prompte acabaren;les penes may.

LO IRATVeig fantasmes ¡ay! horribles;son aquells que vaig matar:tinch al pit armes terribles,gust de sanch al paladar.Flames de ira m' abrasaren.Mes ¡ay!los plahers prompte acabaren;les penes may.

LO GOLÓSSet canina 'l cor m' abrasadels abismes assí al fons,tinch per pa sols foch y brasa,tinch per vi fel de dragons,¡Tants menjars que 'm regalaren!Mes ¡ay!los plahers prompte acabaren;les penes may.

L' ENVEJÓSPerque tot ho envejavade tot sento set y fam,y aquell cuch que 'm rosegavame devora sens matám.

Amarchs gustos m' enganyaren.Mes ¡ay!los plahers prompte acabaren;les penes may.

LO PERESÓSOciós per sempre jaure,me revolco en llit encés;del costat de que vaig caure,oh mortals, no 'm mouré mes.¡No seguiu als que pecaren!Mes ¡ay!los plahers prompte acabaren;les penes may.

Pecador, si no t' esmenas,ou lo crit dels companys teus;¿rossegarhi sents cadenes?s' aparellan per tos peus.¡No hi haurà Sants que t' amparen!Mes ¡ay!los plahers prompte acabaren;les penes may.