La Verge á ses filles

LA VERGE A SES FILLES

María, auroradel Sol mes bell,á qui us imploradauli concell.

— Si seguiu, filles, mos passosvolaréu demá á mos brassosá gosar del paradís;demanaume cada dia:¿Qué voleu de mi, María?com ho feya Sant Lluís.

Viviu sempre en ma presencia,feu florir vostra ignocencialluny del mon y sos plahers;

un cor pur que à Dèu retrataval mès que l' or y la plata,val més que tot l' univers.

Val mès viure sols un diade Jesús en companyíaque mil anys dintre del mon;val mès viure en la pobresaque portar ab la riquesala deshonra sobre 'l front.

Filla meva, fuig del vici,que entre flors hi ha un precipici;qui en ell cau, cau al infern.Vola, vola á mes altures,hont de gustos y dolsuresDèu te guarda un riu etern.

Les virtuts son riques joyesque us escauen á las noyesmès que perles y rubins:la que ab elles va guarnidaja te 'l cel en esta vida,ja te 'l cel dels Serafins.

La modèstia es flor mòlt bella,qui s' adorna sempre ab ellaper amich tindrà 'l Senyor;

lo enamora la ignocencia,lo fa sèu la obediència,l' amor sant li roba 'l cor.

Si teniu mala companyaun dimoni es que us enganya,un dimoni disfressat:cada hu ab sa companyía,bona ó mala que ella sia,passará la eternitat.

No us fieu de la hermosuraque te fi en la sepultura;la del ánima no mor:si es un lliri de puresa,ab sa angélica bellesase desposa 'l Salvador.—