Salvació de l'ánima

SALVACIÓ DE L' ANIMA

SI l' ánima perdo,salvarla he pogut;si l' ánima perdo,tot ho he perdut.

Quant or puch guanyary honors, bens y gloria,lo dia en que moriason pols del fossar.Tot nu tinch d' entraral negre atahut.

¿Qué val sè alabats,allá hont no son,los que en l' altre monson atormentats?

¿Quins bens ha compratsqui 'l cel ha venut?

Qui riqueses amano 's pot saciar:son cor es un mar,com mes tè mes brama:millors bens y famadona la virtut.

¿De qué 'm servirialo regne més gran,si en lo mon regnantla Gloria perdia?¡quant mes me valdriamay haver nascut!

¿Qué val ton cabell,gentil Absalon,tu que eras del monlo més ros y bell,si ets penjat ab ellal infern caygut?

Si 'm das Salomótot lo seu saber,Davit son poder,sa forsa Samsó,si tinch quant de bólo mon ha tingut.

¡A Dèu! mon traydor,ja trenco tos llassos;morir vull als brassosde mon Salvador:Jesús, vostre Corserà 'l meu escut.

Si l' ánima perdo,salvarla he pogut;si l' ánima perdo,tot ho he perdut.