Amor matern

La torrentada ja arriba,la torrentada es aquí,arrasant tot lo que troba,pagesies i jardins,capbussant homens i cases,capdellant cambres i nius.Els udols de la tempestafan més horrible la nit:cada llar es un sepulcre,la ciutat un cementir.

Davant de la rieradava l'estol dels fugitius,empenyent-se ls uns als altresper no deixar-se assolir.Tres passes davant de l'onacorre una mare ab sos nins,aucells tendres que aletegenen la boca d'un mastí.Ella es vella i va feixuga,ells lleugers com un sospir;la pobra mare ensopega

i l'agafa l remolí.Tot perdent-se entre l'escuma,sols se recorda dels fills,i, veient que an ella s giren,— Fugiu, — els crida, — fugiu:donau-me l plaer de viure,ara que vaig a morir.