Els quaranta martirs

No tots adoren els idolsels soldats de l'imperant:n'hi ha quaranta que adorena Jesús crucificat.Tots són guerrers de la patria,per ella donen la sang:donarien-li la vida,però son Déu es abans.

Més perquè als idols de fustal'encens no volen cremar,són rebatuts dins les aigues,dins les aigues d'un estany.Des que són en el martirila mateixa oració fan:— Jesús, Déu de cel i terra,a Vós de cor demanam,de quaranta que n som ara,que no n defallesca cap:quaranta entràrem en lluita,quaranta los coronats.

La vesprada era molt freda,els aires freds i gelats,s'empedreeixen els arbres,el gorc se torna de glaç:també sen tornen els martirs,que tot seguit moriran.

Allí a la vora uns custodisels conviden ab un bany,un bany d'oloroses aiguesal peu d'uns llits de domas.Tots estan ferms com la roca:sois un ha palanquejat,ficant-se dins la banyeraque té l foc etern davall.

Quan s'adormen els custodisse queda l porter vetllant.Al cel aixeca la vista,veu-lo obrir de bat a bat,i com estrelles que cauense veu angels davallar,quiscun ab una palmiçai una corona a la mà.

Sentint la cançó dels martirs,repeteixen-la allí dalt:— Jesús, Déu de cel i terra,que no n defallesca cap.Quaranta són els que lluiten,quaranta los coronats.

Quaranta son les coronesi los martirs trenta nou.¿Per qui serà la sobranta,que sembla d'argent i d'or?L'angel la mostra dient-li:— Serà per tu, si la vols. —Ell, veient-la tant hermosa,cau en terra de genolls:a Jesús per Déu confessai es rebat dintre del gorc.Serà crudel el martiri,serà terrible la mort,mes ell d'aquella coronane vol ser pu guanyador.

Quan l'apostata s'estimbadels abismes daltabaix,sent la canturia del martirsque volen cap al cel blau:— El martiri dura una horai el cel no s'acaba mai:quaranta entràrem en lluita,quaranta som coronats.