Julià i Basilisa

El dia dels esposorispera ls dos es ja passat:la boda ha sigut senzilla,la festa de cristians:qui presidia la festaseria l'Esperit Sant.

Quan a sa cambra s retirenBasilisa i Julià,un dels esposos exclama:— Quina olor de lliris blancs!Olor de lliris i rosesen eixos temps de Nadal?— Eix perfum, — li respon l'altre,—es del lliri de les valls,de Jesús fill de Maria,l'espòs de la castedat.— Eix lliri blanc de la gloriano l mustiguem aquí baix:del bon Jesús ja que es simbol,oferim-li de bon grat;

del paradís per ser angels,visquem aquí com germans.

Cadascú a l'espona sevaja n cauen agenollats;tant bon punt a terra s posendins una aurora de raigs,enlluernanta i divina,Maria sels ha mostrat:Maria ab un chor de verges,Jesús ab un chor de sants.La cançó que abdós entonenes molt dolça d'escoltar:— Vencedora ets, Basilisa;vencedor ets, Julià.Deixàreu plaers fangososper plaers angelicals:els plaers que conquistàreusempre més vos duraran.Vencedora ets, Basilisa;vencedor ets, Julià.—

Ja ls cenyeixen daurats cinguls,ja ls ne vesteixen de blanc,i els posen unes coronesque mai més s'esfullaran,entre Jesús i Mariatot fent-los donar les mans.

La visió s'es esvaïda,solets els dos s'han quedat,solets de genolls en terra,tot dient himnes i salms.Quan ne ve la matinadase donen l'adeussiau.

Ell planta un convent de monjos,ella de monges cantants,aont viuen com els angelshomens i dònes mortals.Benhaja l planter de verges!Benhaja l planter de sants!Si són poc dues corones,la de martir trobaran,i la palmiça del martircom rumbeja al lliri blanc!