Joan Garí

I

A la montanya miracleuna llegenda ha florit:la llegenda del diablei de Fra Joan Garí.Fra Joan fa penitenciaenfilat a dalt d'un cim.Li duien una donzellaque tenia ls mals esprits.

Montserrat, montanya santa,la montanya de cent cims.

II

Fra Joan dintre la covaestava fent oració:

Riquilda se li presentavestida de temptació.Fra Joan clou les parpelles,més la veu contra-claror.

Montserrat és ple de boira:Riquilda és un raig de sol.

III

Després del pecat tant granell resta boca-terrosa.Riquilda és timbes avall,Montserrat és nèt de boira.Fra Garí veu els abimsi les cames li tremolen.Si prova de redreçâ-scau de mans una altra volta.Joan Garí ja no és un sant,Joan Garí ja no és un home,que és una fera dels campsque per Montserrat pastora.

IV

Al cap d'anys de terrejarsent una veu d'ignocencia:«Aixeca-t, Joan Garí:la teva sort és complerta:ja pots alçâ ls ulls al cel,que ja ls tens prou plens de terra.»

Joan Garí s'alça de manscom un ós quan se redreça.