Les dònes catalanes

LES DONES CATALANES

Parlarvos, dònes, vull com a germana,puix mon cor al cor vostre està enllassat,y fou ma dolsa mare catalana,y català mon pare molt amat,y català mon be,… l'ànima míaper tot lo català té simpatía.

Y per vosaltres més, dònes amades,filles del meu país, nobles com ell,que, de modestia y de virtut dotadesy falagueres com manyach anyell,sou lo trasllat de la prudent matronaa qui en los Sants Escrits llaor se dona.

Molt valen, molt, les altres espanyoles,dignes també d'universal amor;mes per vosaltres, per vosaltres solesque conservau com un preciós tresorles austeres costums de nostres avis,son rich llenguatge y llurs proverbis savis,

per vosaltres, mon cor, plè de ternura,guarda encara una flor del sentiment,y ans que la mort mustigue sa frescura,vull exa flor donarvos en present;no menyspreèu eix do de ma pobresaal mirarlo sens brill y sens bellesa.

Puix que sovint la planta més incultaconté lo extret medicinal millor,y lo vas rústich que la pols ocultaguarda a vegades exquisit licor,y del rocall que lo minayre tiralo bon copellador grans d'or retira.

Rebèu, donchs, mon present, dolses germanes,y dexàu qu'algun cor plè de verídiga qu'us umplo d'alabanses vanesper que l'elogi refluesca en mi...Jo desprecio exa sàtira indiscreta,puix que dòna no so, sinó poeta.

Y si de vostres qualitats, algunajo'n possehís com maternal llegat,per mi gran ditxa fora y gran fortunaque guardaría com tresor sagrat,y ab do preciós lo cel m'enriquiríasi les vostres virtuts darme volía.

Per que semblau nacrades perles finesqu'ocult reservan son esmalt preciósen lo fondo brunyit de les petxinesatresorades per bussó afanyós,y qu'al frech més lleuger tancan sa closcaper dins tan fina com per fòra tosca.

La dòna catalana es perla bellaque mitx oculta en la petxina estàde son innat pudor, y's clou dins d'ellatan solament la mira'l vici insà;mes als purs sentiments s'obre amorosa,com s'obre al bes del mar l'ostreta closa.

Si, indigna filia de la patria amada,alguna als falsos plers obre son pit,no es per instint del vici encaminada,influx estrany corromp son esperit…Es fruyt danyat al qui lo corch rosega,y cau mort d'un gran ram sens que's conega.

Ni perdràn may les dònes catalanes,per tan xica fracció, lo just renomde les virtuts y perfeccions cristianesqu'ensalsa en elles admirat tothom.¿Quí es lo que vol una perfecta esposay en nostres nines los seus ulls no posa?

Muller prudent y dolsa companyera,de l'existencia per lo mar iratell sab dirigir la nau veleraque del mal y del be sofreix l'embat,y ab constancia vencent l'ona irasciblela barca aporta a platxa bonancible.

Mes no pas per axò glories ansía,ni en primer terme presentarse vol;reconeix del varó la primacíay es clara lluna que reflecta eix sol,ab un raig tan tranquil, ab llum tan pura,qu'inspira amor y celestial ventura.

Com lo custodi amant de la familia,en sa vida d'eterna abnegacióla veurèu sempre en incessant vigiliaal costat del bressol del infantó,ò prop del llit de lo decrèpit pare,ò'l pas guiant de la caduca mare.

Sempre pacienta, dolsa y carinyosa,treballant, treballant sense descans,honesta, sobria, activa y silenciosa,y capàs lo seu cor de fets molt grans;resignada ab la sòrt, sens mot de quexa,lo valor desconeix de sí matexa…

Molt vals ¡oh dòna de la patria mía!y ma vista t'observa tot arreudesd'hont lo gebre brilla al raig del día,a fins los llochs hont may lo glas se veu,y de les ribes que l'onada banyafins al cim ventejat de la montanya.

En tot lloch y per tots ets admirada,habites còves ò daurats salons;sía ta sòrt felís ò desditxada,sempre bondat proclaman tes accions,y ta sola paraula es més seguraque'l contracte més fort d'una escriptura.

Altius varons, per qui tan sols la dònaes un joyell ò inanimada flor,y desitjau que tinga la matronafermesa y voluntat sols per l'amor,y com l'esclau sumís està a son duenyo,subgectarles axís és vostre empenyo:

aquí tipos teniu; aquí zelosa,nostres antichs costums patriarcalsla dòna guarda ab fè tan religiosacom la sagrada flama les vestals,y tan humil y activa com honrada,es del marit esclava enamorada.

Los que voleu discreta companyeradigna del home, digna del cristià,digna de dar l'inspiració primeraal tendre infant qu'un jorn home serà:aquí la dòna baix humil presenciaoculta ingeni, discreció y prudencia.

Y no cregau que sían patrimonitals qualitats únicament d'un ranch;si en alt llinatge donan testimonide que en sos cors circula noble sanch,també en les humils classes resplandexeny ab virtuts singulars les enaltexen.

Allà en l'escó de la rural masiaahont joyós lo comparet honratab tota la familia al fi del díalo repòs troba del treball cansat,¿quí sols nò hi seu y útil exemple donade sant amor y humilitat? — la dòna.

Ella com Ruth recull l'òpima espigaqu'a sos pares ancians dona aliment,ella fila lo drap qu'als fills abriga,sembra ab pròvides mans lo ros forment,y es al igual d'activa jornaleradel ganancial domèstich tresorera.

Ella en les nostres viles marineresconserva son amor anys y més anysal amador que lluny d'exes riberesvà en busca de fortuna a llochs extranys,mentres, del dol de viuda ella vestida,acàs l'espera en và tota sa vida.

Contemplàu a la trista proletariaqu'en cruels centres de treball violentdesgasta sa existencia sedentariaper donar als seus fills pobre aliment;¡quant valor necessita y heroismepera viure morint dins d'eix abisme!

Valor es y molt gran que per la historiamay ha sigut tal volta mencionat,com si no fos més digna de memoriala que vida y repòs ha consagratals sants debers de mare y fael esposa,que l'altiva heroina belicosa……

Axís, axís, perfecta dòna, agradas,més qu'en gimnasis en florits jardins,y del altar de Deu prop de les gradesmés qu'en los banchs d'ensangrentats torins;més plau tímit colom qu'àliga fera,més ángel del Paúl que Bayadera.

Puix de la dòna la missió en la terraes de ternura, de pietat, d'amor,si la feresa dels combats l'aterra,la caritat duplica son valor;y, quant més senzilla es, afable y pura,sa influencia moral es més segura.

Tais influencies, noble dòna, esplicanlo celebrat renom dels catalans,ab tes virtuts llurs cors s'identificany origen son de qualitats molt grans,y per axò sa gloria duraderaen ton front modestíssim rebervera.

1868.