Los brindis

LOS BRINDIS

en l'inauguració del ictíneo monturiol

Els brindis dels festinsno son fets per les dònes;més escau en llurs mansuna flor que una copa;més en llurs fronts agradanles tintes ruborosesdel vel de la modestia,que dels licors les roses;puix els cors de tal modoDeu en ma patria forma,

que quan son més notablesdel hom la empresa y forsa,la dòna es més tranquila,modesta y vergonyosa.

Jo, dòna catalana,reposada matronaqu'en l'hivern de la vidaso senzilla com noya,si vinch a eix festí explèndit,de mes costums en contra,es qu'estich fascinadacom dèbil papallonaque dels blandons rodejala flama lluminosa,oblidant que sa vidaDeu lluny del foch coloca.Jo axís també com a ella,m'ha atret la llum radiosad'aquexa sala hont brillancientífiques antorxes.

Mes, com lo pobre insectemor si la flama'l toca,jo també'ls raigs mirantnede la clara aurioladel sabi qu'ab tal festa

sos patricis honoran:mos dèbils ulls s'aclucancom tancan llurs corolesles nocturnes floretesquan raigs de sol les tocan.

¡Oh! quí pogués seguirne,Monturiol, ta gloriosa,preclara inteligenciaqu'als més sabis afrontal¡Quí com tu, sumergintseen les superbes ones,pogués tocar los antreshont may toca la sonda,y, solcant dels abismesles cavitats ignotes,veure com en llurs centresles tempestats s'hi forman,y victoriós pujarneper entre esculls y roquesdins ton extrany Ictíneoò artificial manopa!¡Quí com tu, clar ingenide nostre país honra,pogués de les potenciesmalignes y envejosesenemigues d'Espanya

destruhirne les flotes!

¡Oh! si un día fos dablede les timbes més fondesdels occeans extraureles riqueses preciosesy ab elles circundarnede la patria les costes!

¡Ay! si logrés Espanyacobrar sa antiga forsapels grandiosos medisd'exa conquesta nova!Si per tu nostra patriarecobrés altra voltade les mars los dominissobre les nacions totes,sos bons fills entusiastesprotecció generosa,nou Colon, rendiríana ta empresa pasmosa.

Allavors, fins nosaltres,dolses, senzilles dònes,a qui modestia privales expansions fogoses,com tenim en les venes

viva sanch espanyola,d'entusiasme impulsadesclamaríam gojoses:«Prèn, ilustre patrici,per finir ta gran obra,prèn totes nostres gales,prèn totes nostres joyes.»

1861