Los emissaris del cel

LOS EMISSARIS DEL CEL

— Nuvolades del estiu,boyres blanques com la neu,¿d'hont veniu?puix tan depressa passeu,¿hont d'exa manera aneu?

Venim la terra voltantal impuls d'alè diví,y volantbusquem per nostre camíun joyell més que l'or fi.

Ni dels mars per l'espay blau,ni en cap lloch hont lo sol banya,ni en palau,desert, ciutat, ni campanyatrobarem la joya estranya.

— Donchs, ¿quín singular tresores aqueix que'l cel demana?— Sols un corab la virtut soberanaque perdé la rassa humana.

— De molt gran merexementes aqueix tresor perdut.— ¿Tens esmentde qui no pague tributa la negra ingratitut?

— En la ingratitut no'm par;mes, si agrahiment busqueu,de volar,boyres lleugeres, dexèu,qu'en mon pit lo trobarèu.

1870.