Ofrena

OFRENA

A LA SACRATÍSIMA VERGE DE MONTSERRAT

No pot la bolva d'or que'l vent axecay als eteris espays lleugera pujamés brill al disco de lo sol donar;ni ab la petita gota de rosadaqu'als occeans la boyra en tribut dexapot adquirir més magestat lo mar;

ni es dable al brí d'una palleta encesa,d'enllumenada y sumptuosa cambraab son flam aumentar lo resplandor;

com no podrà jamay l'humà homenatgeque a la Reyna del Cel presentat sía,donar a sa grandesa esclat major;

puix ja sa excelsitut era exaltadadel infinit en les regions ignotes,ans, molt abans de que lo món sigués,y'ls esperits angèlichs ja adoravana la del Verb Etern Mare elegida,abans del temps esdevingut després.

Per ovació rendirli, fins la terraobrí'ls ruents abims de ses entranyesy dels fons més recòndits brotar feu,en erupció volcànica, exos conosque'ls marlets son de lo murat recinteinexpugnable per voler de Deu,

ahont palau grandiós té la Imperantaqu'es per lo Cel y'ls homes aclamada,criatura sens titlla de pecat,y a sa veu los arcàngels s'estremexeny en sa puresa se complau l'Altíssimy obeeix l'Univers sa voluntat.

Donchs, a la que tals gracies atresora,que al Etern sols es dable superarles,

¿de què pot mon desitx ferli present?si la oblació més rica es a sa glorialo que la bolva d'or al rey del día,lo que la gota d'aygua al mar potent?

Y corones y ceptres de la terra¿què son per qui d'estels fou coronadaper la Divina Eterna potestaty resplandeix ab raigs del sol vestidatenint als peus la lluna per peanyay es son trono gloriós l'Eternitat?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Y jo ¡tolla atrevida! encar voldríaals richs joyells, de gratitut ofrenes,juntar lo do de mon humil present,la derrera guspira esmortuhidapel fret alè de ma entreoberta fossaqu'axeca agonetjant mon pensament?

Y ¿per què nó, sent do pera María,pera ma dolsa Mare amorosetaqu'ayma a tots sos bons fills per un igual?¿per què quant tinch y puch no haig d'oferirlisi ella en ma horrible soletat no'm dexa,si ella goreix mon esperit malalt?

Sía, donchs; y endevant… Cors jovenívols,que plens de viva fè, richs d'esperansa,sabeu aymarla ab tan intens ardory li aporteu ramells de bones obresqu'espargexen essencia benfactorade viva fè y d'inextingible amor,

juntèu mon cor a vostres presentallesy als atributs simbòlichs qu'avuy portala catalana pía voluntat,com fervent homenatge a la Reginaqu'hà dèu segles escuta nostres rassesdesde'ls penyals divins de Montserrat.

1881.