Adolescencia

VIII

ADOLESCENCIA

Tu qu'en la gràcil pubertat empinas,pom d'esperanses, l'axerida testad'ayre fresquívol y color de rosa,rosa qu'esclata;

ríu en bon'hora! Dolsament te besansomnis de l'auba qu'esmaltats relluen,per que té Psiquis jovenil les alesde papallona.

Ríu, qu'ara núbil te somriu la vida:ella t'enflora'ls caminals, t'axamplabrassos simpàtichs y horitzons te mostraper espayarthi.

Fins si gemegas, ton ocult desficiara t'esplica'l rossinyol qui canta;si ploras, pluges del Abril be semblanllàgrimes joves.

Tot te delita y t'encoratja: estudis,llar protectora, viatjar placèvol,altes empreses, entrellums de gloria,art y natura.

Créix, donchs, avènsa, coratjós triómfa;véssa ton càntich, que si't manca lira,fins d'una canya sab l'Amor compondrerústica flauta.

Ay! mes, alerta a divagar inútilper les florestes d' ociós platxeri,lluny de les sanes amistats qu'imposannoble fatiga.

Dels Argonautes en l'heroych naviliHylas l'esplèndit jovincel anava,quan va sortirne pera durhi ab l'urnaaygua de beure.

Embadalintse a la floresta ignota,flors variades tot arreu cullía...Se'n feu corona, se mirà en les aygües,juga qui juga...

L'urna oblidada al recullir, de sobtepres entre dolsos y fatals abrassos,reya y plorava dins un gorch: pujarneja no podía.

Hèrcules màxim, recorrent la costa,Hylas! cent voltes va cridar, cercantlo...Hylas! les penyes a la veu del hèroefort ressonaren.

Entre nenúfars a la fi aquell jove,com entre somnis sentí'l crit del hèroe;mes al respondre, ja una veu sortíaflèbil y vana...