Cap d'any

Demá, quan ab sa purallum l' alba argente 'l camp jo partiré,traspassant la montanya y la planura,envers ta sepulturapuix, apart de tú, viurer no sé.

Incertas mas miradas,sens ma atenció distréurer cap brugit,solet, ab lo cap baix, las mans plegadas,caminaré entre pradas,lo jorn sent pera mi trist com la nit.

Tampoch veuré la hermosagassa de boyras de cristall y d' or;y al arribar allí hon ton cos reposadeposaré en la llosaun pom de romaní y grébol en flor.