La cautiva

Si no estigués cautivavoldria aquest pais,y aqueixa mar planyiva,y eix camp de vert tapís,y eixa munió d' estrellassi, al llarch de las portellas,lo pas dels centinellasma orella no ferís.

Jo no só circassianapera qu' en lo serrall,mentre 'm poso galanal' eunuch tinga 'l mirall:so d' una terra hermosaahont ningú s' oposasi un jove á la amorosanina parla en lo ball.

No obstant jo amo eixa rivaahont l' halena del cersd' ivern ja may arribaper los portals oberts.D' istiu la pluja es calda:l' insecte vert y gualdalluheíx, com esmeralda,sota'ls brins d' herba verts.

Esmirna la galanaper temple té un joyell,y primavera ufanaregna sempre 'n torn d' ell;y en sas ayguas blavosasvéuse un aixam d' hermosasislas, com pom de rosasen virolat pitxell.

Jo amo eixas torres ricas,y eixos pendons triunfants,y eixas casetas xicascon joguinas d' infants;y amo, puix recordadasme son ditxas passadas,eixas tendas alsadasal llom dels elefants.

En eix palau de fadasmon cor, plé de concerts,com á veus apagadasque venen del deserts,escolta mil follíasque forman armoniasab cants qu' en altres diasme daban grats plahers.

Jo am' d' eixas encontradasl' ayre pur respirar,y per entre enramadasal finestral guaytarcom la palmera francal' aygua á son peu estanca,y la cigonya blancadalt del blanch campanar.

Amo en un jás de molsacantar en espanyol,mentres companya dolsa,sens pena y sense dol,al so de tendre gralla,canta y lleugera balla,llensant fresca riallasota ample parasol.

Pero molt mes m' agradal' estarme meditantquan l' aura enjogassadame frega tot passant:y allá en la mar profondamirar pálida y blondala lluna, com en l' ondatrenats mil va formant!