La mar y la font

Una fonteta amorosagota á gota devalláde la montanya hon brotá,envers la mar espantosa,y aquesta l'hi preguntá:—A qué vens aquí, plorosa?

Jo qu' al cel sols obehesch,jo que só la tempestaty espant sembro, si es mon grat,per lo mon y 'l destruhesch;¿á creurer has arribatque ton auxili apetesch?

Y, no podent lo orgull veurer,la font senzilla y modesta,al abisme amarch contesta:—Jo, sens mon poder retreurer,dó 'l que 't manca, y es aquestagota d' aygua pera beurer.