Las donas

Las donas son á la terrapera idealisarho tot:l' univers es un misterique comenta llur pató.

Es lo amor qui per cinturate l' onada y l' horizontdel qual la naturalezano es més que la guarnició.

Tot quant brilla dóna al ánimason perfum ó son calor:si Déu no hagués fet la donamenys hauria fet la flor.

¿Vostres raigs á qué vindrian,blaus zafirs, sense un ull dols?…los diamants sense las bellasforan pedras sens valor.

Y en l' espessura las rosasdormirian tranquils són,y foran bocas obertasque no 'ns dirian ni un mot.

Tot objecte que 'ns encantate de dona la claror;la blanca perla, sens' Eva,sense tú, mon sér hermos,

Parescuda, per lo lletja,a mon variable amor,fora sols la malaltiad' un peix que viu sempre fosch.