Pera los pobres
Traducido del francés por Eusebi Cort i Mestres
Victor Hugo en català
¡Oh richs! ¡oh gent ditxosa de la terra!En nostras festas de plaher profusas,quan del ball entregats al foll desvarid' ivern las llargas festas trobáu curtas,
Quant hon se vulla que girau la vistano veyeu sino llums, quinas espurnasá reflectirse van enlluhernadorasen las aranyas y brunyidas llunas;
Quan per tot, al entorn de vostres passos,no hi ha res mes que luxo y hermosura,
y en lo front dels amichs que os acompanyansatisfació complerta s' hi dibuixa;
Mentres qu' un timbre d' or, en vostra aloba,de las esquerpas horas os denunciala rápida carrera, sa veu gravetransformant en alegre y dolsa música;
¿Pensáu que per devant de vostra portapot set llavoras, ab la cara mústiga,passa algun indigent, qual vista 's clavadel saló en las cortinas mitj caygudas;
Que, envejós, á través de las vidrierasobserva vostres gestos y posturas,mentres ell, entumit per la gebrada,desesperat, ab la miseria lluyta?
¿Pensáu qu' un honrat pare sense feyna,mort de fam, malaltís, allí 's detura;y al véureos y al sentir las vostras riallastal volta ab rabia y entre dents murmura:
«—¡Tot aquest bé de Déu per un sol home!»¡Quants amichs lo festejan y l' adulan!»¡Quant de pa los meus fills no comprarian»ab las joguinas que los seus refusan!…»
Y després, capficat, trist y frenétich,compara vostra llar ab la llar suasempre apagada, y veu sos fillets margres,y sa esposa mostran sas carns aixutas,
Y sa mare velleta esternelladademunt d' un jas de palla, sorda y muda,posant los ulls en blanch, tan dura y fredacom los cadávres en la sepultura;
Puix Deu ha fet que mentres uns jemegansofa 'l farcell de penas y d' angunias,altres, desde que naixen, un assientode l' abundancia en los festins ocupan.
Y aquesta lley que desde abaix jutjadaconsiderám despótica é injusta,sembla qu' al 'un l'hi diu:—¡Sufreix y enveja!y qu' al altre l'hi diu:—¡Gosa y disfruta!
Y eix idea sinestre, inexorable,va fermentant, bullint, creixent, y, muda,sense parar, va omplint de gota en gotalo cor del miserable d' amargura!…
¡Oh richs! ¡oh gent ditxosa, que la vidapassau entre plahers que 'l seny conturban!feu que jamay lo pobre haja de pendrerlo qu' á ell l'hi manca y aprop vostre abunda!
Sia la caritat, piadosa maredels per qui fou madrastra la fortunaqu' als qu'han caigut en falte no desprecia,sino que pera alsarse 'ls presta ajuda.
Qui, aixis com lo de Deu Mártir del Calvari,seguint del sacrifici la ardua ruta,—Aquí teniu mon cos, ma sanch,—exclame,—Menjáu, beveu,—l'his diga á las criaturas.
Sia la caritat! oh, sí! ella siaqui, arracadas, brillants, cintas y puntas,esmeraldas, safirs, perlas y gassas,¡falsos joyells qu' á la pobresa insultan!
A mans plenas arranque de las robasde vostres fills y esposas, perque pugalo pobre ab ells comprar lo necesari:pá, llenya, y un vestit per sas carns núas!
¡Donáu, oh richs! L' almoyna es la jermanade l' oració: las dos van sempre?juntas.¡Perdó no alcansa qui llur veu no escolta!¡Redimir no podrá sas graves culpas!
Quan, valdament, un vell ab ulls plorososde jonollons en vostra porta truca;quant lo noyet ab mans amoratadasrecull sota la taula las engrunas;
Quan deixáu que l' obrer se desespere,quant al vici induhiu á la criatura,
quant al malalt negau consol y auxili,¡llavoras lo Senyor son rostre oculta!
¡Donáu! pera que Deu, que 'ls bens dispensa,dote á las vostras fills d' hermosuray á vostres fills de robustesa, y omplevostres sellers y camps de ví y de fruytas!
¡Donáu! á fi de que, de dia en dia,siáu millors y 'l dupte ja may pugadesvetllaros de nit, ni enmatsinarosla conciencia ab sa constant tortura.
¡Donáu! Arriba un jorn en que nostra ánimatornar deu á la terra sas despullas,y llavoras l' almoyna feta al pobreconstitueix nostra riquesa única!
¡Donáu! á fi de que en vostra alabansa—¡Fou bo, fou piadós, fou nostra ajuda!—digan los indigents y en vostres casasno fixen son esguart que llensa espurnas!
¡Donáu! pera que os ame 'l Deu fet home!¡Donáu! á fi de que la sua conductalo malfactor esmene, y en vosaltresjamay son verí llense la calumnia!
¡Donáu! á fi de tindrer pau en casa!¡Donáu! á fi de que, en vostra hora última,d' un pobre mendicant la rogativavostres pecats compense y vostras culpas!
Comentarios
Cargando comentarios…