Transport

¡Jo estava meditant!—D' ombra serenacuberta, la vesprada 's despedia;l' extensa vall se veya de llums plena;la mar, besant la platja s' adormia:jo, contemplant del cel l'hermosa escena,d' alabansa un inmens cantar ohíaqu' espargian de veus gran muniódel un al altre extrem de la Creació.

Tot quant Déu féu petit, en son desvari,á tot quant Déu fáu gran, plácit sonreya:al átomo 'l col-lós extraordinari,á l' antorxa l' estel qu' al lluny se veya.Natura del amor era 'l santuaridins del qual cada sér al altre deya:—¡Que n' ets d' hermós!—al mar lo papalló;la montaña á la flor:—¡Fesme un pató!