Cançó de Nadal

El Desembre congelatconfús se retira;Abril, de flors coronat,tot el món admira,quan en un jardí d'amorneix una divina flord'una rosa bella,feconda i poncella.

El mes de Maig ha florit,sense ser encara,un lliri blanc tot polit,de fragancia raraque per tot el món se sent,de llevant fins a ponent;tota sa dolçuraa l'hort envoltura.

El primer pare causàla nit tenebrosaque a tot el món ofuscàla vista penosa;més en una mitja nit

ve lo sol que n'es eixitd'una bella auroraque'l cel enamora.

Quan l'aurora hagué parit,el sol, que ja eixia,amb gran amor li ha dit:—Veniu, vida mia:preneu-ne, diví Senyor,aquest caldo de licord'un mamelletaque per vós es plena.—

Tenint la Verge en son pitla prenda tant rica,¡que bo fóra de sentirquan li cantariauna lletra molt galantper alegrar a l'infantd'una dolça boca,obra de Déu tota!

Arribaren els tres reisamb gran alegria,adorant el rei del celen una establia,oferint-li tres presents,com són or, mirra i encensa la Mare pia,la Verge Maria.

Quan al temple lo portà

la Verge Maria,un bon vell se n'alegrà,cosa que admira;tenint-ne lo diví infant,non dimitis va cantantd'una vida santatant gran alabança.

Amb gran contento i amorcelebrem el dia,puix que lo diví Senyorneix amb alegria.Si no tenim més tresor,oferim-li nostre cor,tota la finesade nostra fermesa.