Capitel·lo

Allí a la vila de Reustota la gent va fugir,sinó una noble damaque·n té pres el seu marit.La dama plora i més plorai sospira dia i nitSet anys ha que l'en té pres,i altres set que no l'ha vist.Se·n va a trobâ·l Capitel-lo,que li torni·l seu marit.— Déu lo guard, lo Capitel-lo:si vol treure·l meu marit?— Sí, per cert, la noble dama,si ve amb mi a dormî una nit.— Calli, calli·l Capitel-lo,que ho diré al meu marit.—Ella se·n gira i s'entornaa contar-ho al seu marit.De tant lluny com la va veure:— Noble dama, què t'ha dit?— M'ha dit que sí te·n treuriasi hi volgués dormî una nit.— Fes-ho, fes-ho, noble damafes-ho per amor que·t tinc,que quan jo de presó surtise recordarà de mi.Posa-t el vestit de seda,o sinó lo de setí.A l'entrar-se·n a la cambranoble dama fa un sospir.— Què·n sospira, noble dama,què'n sospira aquesta nit?

Sospira la noble damaels amors del seu marit?— Sí, per cert, lo Capitel-lo,els amors del meu marit.— No s'espanti, noble dama:ja ·l veurà demà al matí.Abans no serà de dia,el marit ja tindrà aquí.—Fins cap a la matinadala dama no pot dormir.Noble dama es matinera:a les quatre del matí,quan tot just apunta l'auba,noble dama en finestra ix.Ja·n veu les forques plantades:veu penjat el seu marit.— Calli, calli·l Capitel-lo,ja·s recordarà de mi:n'ha llevat la honra meva,n'ha penjat el meu marit.— No t'espantis, noble dama:no·t faltarà pas marit:tres fills ne tinc a la guerra:triaras el més bonic,i, si aquestos no t'agraden,jo seré lo teu marit.Tinc la dòna al llit malalta,que s'acaba de morir,i, si ella no·s moria,jo l'ajudaré a morir.— Calli, calli·l Capitel·lo:lo mateix faria amb mi.

Deixeu-la viure, Capitel-lo,deixeu-la viure per mi. —Ella se'n gira i s'entorna;de volant se'n va a vestir;quan de volant s'es vestida,an el rei se'n va a servir.Un dia, venint de missa,Capitel-lo veu venir.— Hola, hola, Capitel-lo:t'has de recordar de mi.Atureu-vos, Capitel-lo,que ara es hora de morir.— Tinga pietat la dama,tinga pietat de mi.— La pietat que tenieual penjar lo meu marit.—Ja li'n dóna punyalada:la primera 'l va ferir,la segona cau en terra,la tercera va morir.— Déu te perdó, Capitel-lo,a tu i an el meu marit.