Caterina d'Alió

Caterina l'amordematí s'es llevada.N'agafa 'l rentador,lo rentadô i la bancaLa dolça dama d'Alió,oh lai la! oh lai la!Sota 'l pont d'Alióva a rentâ la bugadaMentres n'està rentanttres galans ne passavenJa'n passen tres galansque l'han assaludada.Ja'n diu el més grandet:—Ai quina gentil dama!—Respon el mitjancer:—Jo la tingués en cambra!—Ja'n respon el més xic:—Calleu, calleu, xerraires,que, si casada n'es,serà bastonejada;i, si fadrina n'es,ne serà murmurada.—La sogra n'era aprop,que tot s'ho escoltavaJa n'agafa 'l cistell,a casa se n'anava.N'ha trobat el seu fillen un camp que llaurava.—Me'n diries, fill meu,Caterina ont es ara?—Caterina es al riuque'n renta la bugada.

—Menteixes, lo meu fill,que jo la só rentada.N'han passat tres galansque l'han assaludada.—N'agafa 'l bastoneti també l'agullada.Quan es a mig carrerCaterina encontrava.—¿No'm diries, muller,d'ont ne véns tu ara?—Això ben bé ho sabs tu:de rentar la bugada,—Ments pel coll, la muller:la mare l'ha rentada.—¿Què me'n diràs, marit,cosa que bé ho sé ara?—N'acabant de dir aixòli'n venta bastonada;de tantes que n'hi ha dat,per morta l'ha deixada.Caterina se'n va,al llit se n'es anada.La sogra puja a dalt.—Heu vist la delicada?Caterina l'amor,quin mal teniu vós ara?—Del mal que jo ne tincprou n'esteu enterada.—Per un bofet o dosal llit vos heu ficada.—Bé passa de bofet,bofet i bofetada.

Alceu-ne lo llençoli també la flaçada,mireu a dintre 'l llit:veureu la sang com raja.—Alça un pam de llençoli un altre de flaçada,i en veu un gros infantque pel llit bellugava.—Caterina l'amor,quin metge voleu ara?—El metge que jo vuila creu i la mortalla.—Caterina l'amor,quin testament feu ara?—Testament que faréno us agradarà gaire:lo vestit de velluttorneu-lo a câ'l meu pare,lo dels dies de festadoneu-lo a ma germana,i el dels dies feinersdoneu-lo a la criada.Les joies que jo tinca la Verge del Carme.—Caterina l'amor,i a mi què 'm deixeu ara?—Lo que vos deixaréno us agradarà gaire:el meu marit penjat,la sogra esquarterada,la cunyada que tincja l'haguessin cremada,

la cendra del seu cosja l'haguessin ventada.—Lo dia de sa mortel seu marit penjaven;el dia de l'enterrola sogra esquarteraven;el dia de ses honres,sa cunyada cremaven.