El Mariner

A la vora de la marn'hi ha una donzellaque brodava un mocadorque es per la reina.

Con n'es a mig brodarli manca seda.Gira 'ls ulls envers la mar:veu una vela,veu venir un galiótot vora terra.Ne veu venî un marinerque una nau mena.— Mariner, bon mariner,que 'n porteu seda?— De quin color la voleu:blanca o vermella?— Vermelleta la vui jo,que es millor seda.Vermelleta la vui jo,que es per la reina.— Pugeu a dalt de la nau :triareu d'ella.— Ai, no! No hi puc pujar:no tinc moneda.Lo meu pare té les clausde l'arquimesa.— No quedeu per diners, no,gentil donzella;no queden per diners, no:prou fio d'ella.—La donzella entra a la nau:tria la seda.Mentres va mercadejantla nau pren vela.Marinê 's posa cantarcançons novelles:

amb el cant del mariners'ha adormideta,i amb el soroll de la marella's desperta.Quan ella s'ha despertatja no'n veu terra:la nau es en alta mar,pel mar navega.— Mariner, bon mariner,torneu-me en terra,que los aires de la marme'n donen pena.— Això sí que no ho faré,que heu de ser meva:set anys ha que vaig pel marper vós, donzella,cent llegües dins de la mar,lluny de la terra.— De tres germanes que somsó la més bella:l'una'n porta vestit d'or,l'altra de seda,i jo, pobreta de mi,de sargil negre.L'una es casada amb un duc,l'altra es princesa,i jo, pobreta de mi,só marinera.— No sou marinera, no,que'n sereu reina,que jo só lo fill del reide l'Inglaterra.