El Mestre

El pare i la mareno'm tenen sinó a mi,me'n fan ana a l'escolaa apendre de llegî.Més, ai! ara tompatantom xiribiriclena,tumpena tumpí.Més, ai! ara tompatantom xiribiriclon.El mestre que m'ensenyas'ha enamorat de mi.Me'n diu:—No't facis monja,que't casaras amb mi —Jo n'hi faig de respostaque no l sabré servî.—Tu faras com les altres:quan me veuras venîme'n pararas la taula,m'hi posaras pa i vi,les estovalles blanquescom el paper més fiA cada cap de taulaun brot de llessamí —El mestre va a la guerraa servî l rei FelipM'han dit que tornariaquan serà'l bruc florit.Me'n ve una gran tristesa.A l'horta jo n'aní,a l'horta del meu pare,que n'hi ha un tarongí.La soca n'es de plata,

les branques són d'or fi.A la branca més altahi canta'l francolí,a la branca més baixalo poput hi fa niu.El francolí ja canta,i amb son llenguatge diu:—Què'm darieu, senyora,si'l mestre fes venir?Te'n daria Tolosa,la meitat de París.