Els estudiants de Tolosa

A la vila de Tolosan'hi ha tres estudiantsque'n segueixen els estudis

pera ser-ne capellans.Ja n'encontren tres ninetes,tres ninetes molt galants.Comencen a tirar xanxes,xanxetes vénen i van.Les ninetes són traidores:justicia van reclamant.No triga l'espai d'una horaque a la presó 'ls van portant.El més petit sempre plora,el mitjancer ja no tant,el més gran els aconsola:—Germans meus, no ploreu tantque tenim un germà a França,cavaller del Duc de Rohan.Demanaré papê i plomaper escriure-li a l'instant.Així que 'n sabrà la novael tindrem ací volant.Matarà jutges i batllesi també a llurs escrivans.—Calleu-ne, calleu-ne, presos,que d'aquí ja us en treuran.Aquí teniu papê i plomaper escriure a qui vulgau.—A les dues de la tardaja'ls en donen paper blanc;a les quatre de la tardaa la forca 'ls van portant.Quan són al peu de la forcael seu germà està arribant.Ja pregunta a l'hostalera:

— Tanta gent allí què hi fan?— Es que pengen i despengentres pobrets estudiantsque seguien els estudispera ser-ne capellans.— Calleu, calleu, hostalera,que són de la meva sang.¿No'm dirieu, hostalera,per ont hi seria abans?— Passeu per la càrreterao per les prades i camps —Ja baixa del cavall negrei se 'n puja al cavall blanc.De tant que 'l cavall corriales pedres van foguejant.Ne desenveina l'espasa,pica l'esperó al cavall.Quan es al peu de la forcaja han fet el darrer badallAmb la punta de l'espasaels hi va tallar els dogals;els fa on bés a cada galta— Déu vos perdó, els meus germans!Se gira al batlle i al jutgeque'ls havien sentenciat:— ¿No 'm dirieu, jutge i batlle,per què heu mort als estudiants?— Cavaller, deixeu els morts:ja no pateixen cap dany.Eren burlador's de nines,robadors de camí ral.— Mentiu pel coll, els mals jutges!

Mos germans no ho foren mai.Per llur mort les vostres testespenjaran sobre 'ls portals.—¡Ai, Déu, vila de Tolosa,bé te'n veuras de treballs!Aparteu 's, dònes prenyades,si voleu salvâ'ls infants,perquè també hi reberienels que no mereixen mal.Ai tu, vila de Tolosa,de mi te'n recordaras!Persones, cases i placeshan d'anar a foc i sang.De la sang del senyor jutgeels carrers se 'n regaran;en la sang de les ninetesels cavalls hi nedaran;de les testes dels teus homesmontanyes se n'alçaran.Adéu, vila de Tolosa,no t'hagués conegut mai!