La Dama d'Aragó

A Aragó n'hi ha una damaque es bonica com un sol;té la cabellera rossa:li arriba fins als talonsAi, amorosa Agna Maria,robadora del meu cor.Ai de l'amor!Sa mare la pentinavaamb una pinteta d'or;sa tia los hi esclarialos cabells de dos en dos.Cada cabell, una perla,cada perla, un anell d'or;cada anell d'or, una cintaque li volta tot el cos.Sa germana'ls hi entrenavaamb una cinteta d'or;sa padrina los hi untavaamb aigua de nou olors;sa germana més petitali baixava'l lligador;el lligadô que li baixaes un floc de nou colors;sa cunyada'ls hi lligavaamb un floc de nou colors;son germà se la miravaamb un ull tot amorós.— No fossim germans, Maria,nos casariem tots dos:ara, com que som germans,jo t'he buscat aimador.A la fira se l'emporta,

a la fira de Lyó.De tants anells que n'hi comprali cauen del mocador.Els criats van al darreraplegant-los de dos en dos.— Senyora Maria, tinga,tinga, tinga'ls anells d'or.—Mentres estan a la firatoquen a missa major.— Germà meu, anem a missa,anem a missa major.A l'entrar ella a l'iglesiales piques se tornen flors;per pendre l'aigua beneitatenia un canonet d'or.Quan es al mig de l'iglesialos altars llueixen tots.Les dames, quan la van veure,totes li varen fer lloc.Les dames seuen en terra,i ella en cadireta d'or.Capellà que diu la missan'ha perduda la lliçó;escolà que l'ajudavano li'n sab donar raó.— De qui es aquella damaque llença tant resplendor?— N'es filla del rei de França,germana del d'Aragó;i si acàs no ho voleu creure,mireu-li lo sabató:veureu les tres flors de llirii les armes d'Aragó.