La mala nova

Ja s'han fetes les crides,volange,gran guerra hi ha d'haver,volange.El rei mana que hi vagincomtes i cavallers.Si hi han d'anar els nobles,els que no ho són també.Aquell que hi farà fallaescapsat n'ha de ser.El comte de l'Arongen'es capità primer.Hi ha d'anar per forçaamb els soldats que té.Casat de nou lo comte,deu deixar la muller.Li reca de deixar·lade tant bonica que es.El comte de l'Aronge,per més que li sab greu,un bon matí se llevai fa cridar sa gent.Ne fa albardar les mulespels moços bagatgers,i al pati les carreguende tot lo menester.Fa aparellar ses armesmellors a l'escuder,i ja ha manat als patgesque ensellin el corcer— Adéu, gentil comtessa;gentil comtessa, adéu

Me'n vaig ara a la guerraper obeir al rei.—Ai, comte, lo bon comte,per què així me deixeu?Si teniu de deixar-me,digueu: quan tornareu?— Per la Pasqua florida,comtessa, tornaré,i si no es per Pasqua,per Sant Joan que ve.—Les Pasqües són passadesi Sant Joan també:el comte de l'Arongede la guerra no ve.La dama cascun diade gales se vesteixi se'n puja a la torramés alta del castell.Ja veu venir sos patges,sos patges i escuders.Vestits de dol arriben,gramalles fins als peus.— Ai, patges, els meus patges,quínes noves porteu?— Ai, comtessa, la novano la volgueu saber.Quan la vos haurem ditales robes mudareu;despullant-vos les gales,de dol vos vestireu.Entreu's-en a la cambra,que ja us ho explicarem

senteu-vos en cadira:tot vos ho contarem.Lo comte de l'Arongemort i soterrat es. —Quan sent la trista novala dama s'esmorteix.Després plora i més plorason mal sense remei:no pot aconsolar-se'ni torna a plorar més.— Ai, patges, els bons patges,ont té l'enterrament?— Li han fetes les fossesdessota un taronger.A la branca més altahi canta l'esparver,hi canta la calandria,i el rossinyol també.— Que malhaja la guerrai el qui la va fer fer,engany de les donzellesi mort de cavallers.