La mort de la nuvia

Matinet me'n lleví jo,matinet a punta d'alba.Poso la sella al cavall,dret a la costa solana.Talirà, lirom;talirà, lirom, talirom, lumlaina;talirà, lirom.El galó negre al barret,la sabata encibellada.Jo me'n pujo costa amunt,amunt la costa solana.Quan a mitja costa sósento una veu prima i clara.Una espina'm toca'l cor:n'es la meva enamorada.Jo me'n giro de cavall:ja la'n veig tras una mata.Jo n'hi dono'l Déu vos guardella també me'l tornava.Ens posem a enraonarde les penes que'l cor passa.Tant i tant vam conversar,que ella a plorar se'n posava.— No'm diries, mon amor,quan tornarem a encontrar-nos?— Ai, amor! Com t'ho diré?Amor, com t'ho diré ara?—Jo li dono un anell d'or,de set pedres virolades;ella'm dóna un mocadortot brodat de seda i plata.— Adeussiau, dolç amor!

Bé tardarem d'encontrar-nos! -Poso la brida al cavall,dret a la costa solanaQuan ne soc un xiquet llunysento tocar les campanes.Ja'n veig venir un amic,amic meu de confiança— ¿Me'n diries, mon amic,per qui toquen les campanes?— Amic meu, jo t'ho diré:per la teva enamorada.— Valga'm Déu! Com pot sê això?No fa un quart que l'he deixada!—Jo m'entorno costa avall,avall la costa solana;poso la brida al cavalldret a casa seva anava.Pel camí trobo un fusterque estava fent una caixa.— Fusteret, bon fusteretper qui feu aquesta caixa?— Per una noia de quinze anys,que es la teva enamorada —Quan ne soc prop del fossartrobo un vellet que cavava— Ai, vellet, el bon velletper qui feu vós la fossana?— Per una nina la faigmorta n'es d'enamorada— ¿Me dirieu, bon vellet,me'n voldrieu dir la casa?— A tres portes del portal

trobareu-la amortallada.—Aixís que n'entro al carrerveig mitja porta tancada:cortina negra al balcó.El meu cor se'm traspassava.Tot ne són llantos i plors.Aixi que passo l'entradaja me'n pujo escala amunt,com si jo fos de la casa.Pujo lo primê esgraó,pujo'l segon de l'escala.Al ser a dalt del replàme la veig amortallada.Ja la'n veig a sobre'l llit,sobre'l llit amortallada,un llum a cada costat,i que los dos cremaven.Ja me n'hi agenollo als peus,als peus me n'hi agenollava,i me'n poso a suplicara tots els sants i les santesDesprés de fer oraciója n'hi destapo la cara.— Amor meu, no'm toquis pas,que jo'n fóra condemnada.— Bé m'hauries de tornarles racades que t'he dades.— Vés a la cambra del mig:trobaras la meva mare,que te'n vui tornar les joies,les joies que tu m'has dades.Digues que't donga les claus.

les claus de la meva caixa:hi trobaras l'anell d'or,de set pedres virolades.Torna-hi aquell mocadortot brodat de seda i plata.En el primer calaixótrobaras les arracades:en el calaixó de baixtrobaras l'anell de plata,i lo ret de carmesídessota la roba blanca.Després ves a cal fusteri digues que al fer la caixame la faci un xiquet gran,que tots dos hi poguem cabre,que jo me'n só anat del món,jo del món me'n soc anada.—Me'n baixo escales avall:n'encontro son pare i mare.— Ara bé n'esteu contentsque m'heu mort l'enamorada!Ja que no me l'heu donat,bé l'haureu casada ara!— No l'haurem casada, no,que'l bon Déu se l'ha emportada.De minyones com era ella,en el món n'hi ha prous d'altres.— No pas per los meus ullsen el món n'hi ha cap altra.—Ja se n'hi ajeu al costat,se'n pega tres punyalades.Quina tristesa que faque una mort ne causi una altra!