Desengany

Carrê amunt i carrê avall,carrê de l'Argenteria,la vareig veure al balcóque la fresca n'hi prenia.—No pugeu, no, Joanet,que'l pare'ns hi trobaria.

Veniu demà al dematí,tres hores abans de dia,que'l pare serà a mercat,la meva mare a matines.—Al sentdemà al dematíen Joanet ja venia:ella'l va baixar a obrirdespulladeta en camisa.Era tant el seu amor,l'amor que ella li tenia,que enraonant enraonant,la nina's quedà adormida.Quan la nina's despertàtres hores eren de dia.—'Neu's-en, 'neu's-en, Joanet,que'l pare'ns hi trobaria.—Quan tot just era al carrêveu son pare que venia.—D'aont veniu, Joanet,a aqueixes hores de dia?—Del convent de la Mercède tocar-ne les matines.—Ai, Déu meu, com pot ser això,si jo no les hi sentides?Si vos penseu, Joanet,casau's-e amb la meva filla?—Vostra filla no la vui,no la vui ni la voldria.No me la vareu donarquan jo us-e la pretenia:ara ja estic satisfet,ja hi lograt lo que volia.