Monólech d'un empressari
PERSONATGEUN EMPRESSARI ben caracterisat, si pot ser que 'l públic el reconegui al primer cop de vista.
NOTAL'autor cedeix els drets de propietat pera las representacions en tots els teatres de Catalunya.
Tal com me mira tothomno soch actor, ni pensarhi;no, senyors, soch empressarid' un teatre de molt nom;sinó que un autor novells ha empenyat ab sas mil maulasen que yo surti á las taulas,y ho faig, per dar gust à n' ell.Pero, vejám, ¿qué 'ls diré?¿Què 'ls hi contaré are yopera poguêm donar tódesempenyant el papé'?
Ja m' hi ficat en bon fanchsurtí' aquí sens mes ni mespera divertí' à vostès!...Casi se 'm glassa la sanch!Desempenyar un monólechsens tenirlo á la memoria,no 's troba en tota l' historia;ya s' ha de ser bon astrolech!En mon teatre, yo he vistde derrera 'ls bastidorssurtì' à las taulas actorsab paper alegre ó trist,pero tots ells en la mentmolt ben après y estudiat,sens por de fè' un disbaratduyan el seu parlament.He vist un mestre d' escolaesplicar sas desventuras,una dama fer posturas,un sabater picar sola,
un jugador explicantlas peripecias del joch,una verge explica' ab fochla traició del seu aymant;un pres plorar ab dolorempenadinse del crim,y canta' 'ls Goigs de Sant Primà un cessant, pero ab rigor,lo que may he contemplatal teatre, ni pensarhi,es un pobret empressaripensatiu aixi plantat.
(Pausa)Ah! ja ho sé; se m'ha acudituna idea: ja veurant;potser me criticarant,pero bah! estich decidit.Explicaré de pè à pàla tàctica teatralque crech mes racional
pera poguer prosperà'.
(Pausa.)Alguns cops, ya hauran notatque á n' al meu gran colisseuen general sols s'hi veuun repertori gastat.Aixó s'explica, veurán:molt públic de Barcelonasols judica una obra bonaquant nota que molt la fan.Y amès, con d' aquestas obrasmoltas, no cobra l' autor,ni faig gastos de valor,pera mi quedan mes sobras.Hi ha certas temporadetasdurant el decurs del any,que un hom' ab un poc d' afanypot guanyà' algunas pessetas.Quan venen festivitats,(una fira, un Centenari)
es quan tot bon empressaripassa 'ls jorns més apurats.Com que un públic forastéacut de per tot arreu,s'ha de fer que 'l colisseuel rebi d' un modo bé.Llavors res de dramas nousni comedias, res d' estrenos,novetat es lo de menosper poguér guanyà' alguns sous.Aquell públic, no vol més,qu' obras de gran espectacle,cosas que semblin miracle,decoracions, fochs, quinqués,vestits brillants, colors, seda,y per lo tant sols se posaLa Llantia maravellosa,La Redoma y La Almoneda.¿La Quaresma treu el nas?Doncs ya se sab, La Passió,
qu' és un espéctacle bó,puig sempre hi ha qui 'n fa cas,¿Que's veu que ya's massa velly la gent ya d'ell s' escama?llavors, s' encarrega un dramainflat, tot plè d' oripell,en el qual surti Jesúsfent ridiculs joch-de-mansó la Magdalena ab guants.que tothom quedi confús,qu'al veure aquells llums y flamsy aquells cambis de pinturas,se quedin las criaturasbadant la boca tres pams,y ayxís tindrant sens perillsel negoci assegurat,no hi haurá dins la ciutatmare que no hi porti 'ls fills.¿Qu' és una profanaciódel verdader art dramatic?
¡Aixó ho dira un maniatic;dixi ' m va bé, y se acabó.Per las obras novas, tinchun método estrafalari,un Manual del Empressarique ensenya de fer pistrinch.Al obrir la temporadaja se sab, l' inundaciód' obras no te aturadó',sembla allò una pedregada.Allí tragedias, ¡la mar!Dramas en tres actes? ¡uix!Comedias? ¡oh, per un fluixno 's podrian pas contar;pero la gran avalanxala forman las pessas, ¡oh!que es cas, ni ab un carretó!me 'n colgo fins á la panxa.Llavors jo, pera sortird' aquell fanch, com Don Quixot,
faig una tria de totallò que 'm pot convenir.No 's creguin pas que llegeixini una ratlla de cap obra,per mi tota l' obra hi sobra,no vulgan que tant pateixi!Lo que faig, ab tot l' aplomy sempre ab certa galvana,mirar la primera planaper enterarme del nom,y si veig que 'l manuscritporta un nom desconegut,la cansó d' en Tururut...aquella obra ya ha bullit.Perquè â veure ¿qué 'n treuriade anunciar al cartellun' obra d' autor novell,si 'l públic no acudiria!Jo ya sé que entre las talsn' hi pot haver de molt bonas,
pero qué, si hi ha personasaqui al mon, tan animals,que sols van al colisseuquan se enteran pe'l prospecteque l' autor es un subgecteque ya ha fet un' obra ò deu!Del que si m' haig de guardares de aceptar algun dramaque puga ofendre la famaque 'l potentat sol gosar.Res de seguir las correntsque 'n solen dir modernistas,res d' obras socialistas,res de ideas disolvents,res que alagui al públic pobreque seu dalt del galliné,tot es gent sense calé,y aquesta may salva à una obra.Quan lo paradís s' omplena,encara no faig calés
pera fer cremá' els quinqués;ca, si no paga la pena.Lo que salva al empressarison els palcos y llunetas;allí si que 's fan pessetas;no hi va pas cap perdulari.Per això s' han de posarsempre obras que 'l bon burgésno puga trobarhi resque 'l puga gens disgustar.¡Fora modernas correntsy viscan els vells artistas!Fills, aixó dels modernistasno son més que uns caps calents.Home practic y sensatno 'n vull fer que 's pagan caras;de camisas d' onze varasá mi, may ne n' han tallat.Mentres per mon colisseutinga 'l corrent repertori,
res me fa que l' art se mori,ya 'l sabré encomenà' á Deu.¿Que ayxís se tanca la portadel Teatre à n' al jovent?No, senyors, el qu' és valentdóna una en branzida forta.Busca un medi per entrary, ab elements la porta obra.¿Volen saber com se lograper si ho desitjan provar?
(Pausa)Entre 'ls diversos caminsque 'ls portaràn à l' Escena,el que 'ls costará menys pena,encara que més llubins,és procurant alagarâ la més discreta damaescampant per tot sa famaen l' art de representar,y en prova d' atmiraciò
quan fassi 'l seu benefici,li acompanyan el judicid' un regalo de mistó.Llavors ya tenen segurasa influencia ab l' empressari,y una obreta al presentarhi,sens tragar gens d' amargura,els hi será sens tardarposada molt bè en escenaperqué la dama hu ordenay no la puch disgustar.Un actor tambè serveixpera fer semblant jugada;la cosa ha de anar portadasi fa ò no fa lo mateix.Si no que en l' actor, améshi ha d' haver preparació:¿que 's veu? un cigarro bo,vinga pagarli cafès;¿que se 'l troba al restaurant?
ya se sab, ma à la butxaca,buscarli sempre la flacaper anar simpatisant,y quant se 'l té conquistatdisposat á fé' un favor,llavors se parla al actordel drama ya preparat,y com que no l'hi convélo perdre l' amistat vostre,lograreu al fí y la postreveure vostre drama fé'.Si 'm venen â trobà' à míperqué 'ls fassi una cómedia,ya veuran quina tragediames cruel haurant de sufrí'.Ants que tot yo necessitoque 'm responguin de un fracàs:tens diués? ya ho lograrás;no 'n tens? no tocas cap pito.Ja se sab, l' autor novell
deu pagar gastos d' escenaperque no ès just que á ma esquenayo li estreni l' obra d' ell.Si aquell dia 'l colisseuno se m' omple, yo carrego,y no haig de ser tant borregode pagar el pecat seu.Ayxìs doncs si pel devantno m' afluixa bona prima,no veurà l' obra que estimaals actors representant.¡Si fins autors de gran famame perdonan tots els drets!Fims n' hi ha un entre aquêtsque 'm paga 'l sou de la dama.Com voleu, doncs, ignoscents.sent inèdits, de nom pobres,que us fassi las vostras obrascontant ab tals elements?Per valtres, autors novells,
el Teatro no té entrada,ya podeu dà' aldabonadaque picant s' hi fareu vells.Sols teniu un camí obertentre aqueixas visións trístas.¿Quin? vos feu periodistas,feu la carrera ab acert'y quan ya haureu alcansatgran fama y tindreu podé,allavors yo us obrirélas portas que us he tancat.El periodista ès per míun element de primera,yo preparo la rateray ell l' aucell me fa vení'.Yo sê que atmetentl'hi un dramatinch sa ploma al meu costat,m' alabará un disbaraty 'm dirà bé de la damaDirà que mon colisseu
és cómodo y elegant,y que en cap altre se fanespectacles com àl meu.Perqué és clar, com té interèsen que la gent vagi allí,sent bò per ell ho és per mí;el negoci ya està entés.
(Pausa)En tocant á n' el valorde las obras, poc implica,no m' encaparra una mica,d' ayxô se 'n cuyda l' autor.Com que só un tonto acabaty soch algo estrefalari,tinch el sentit literaripoc, molt poc desarrollat.¿Qué és un plagi? Y qué 'm fa à mí!Solament que fassi riure...¿Que ayxò un altre ya ho va escriure?Senyal que va pensà' ayxí
Que aquesta obra és un bunyoly qus amb' ella 'l gust entelo?Doncs que plegui 'l Tio Neloque per fent se pinta sol.Inmóral aquesta? !Ca!al teatre yo 'ls dirêque per forsa ningú hi vè,y amès, sémpre pot martxà.¡La moral! baya un bullit.Deguera ser bon morralqui vá inventár la moral...Ya s' en pot entorna' al llit!Avants que tot el negoci,yo ayxís el busco y el faig,si per difrent camí vaigbusco la lluna en un cossi.
(Pausa)Diu que 'l Teatre ès escolahont el públic deu apendre;no! és mercat hont s'hi va á vendre,
una mentida, una bola.Per 'xó tè forma rodonasemblant à una ferradura,¡Quin bé de Deu de verdurap' el públic que s' hi abona!¡Quina delicia tant gran!¡Oh, quin gust tinch al pensarhi,al veurem fet empressaride l' aufals que 'ls vaig donant!Y pensar que ni valorté per tirarme una cossa!...Mirin, mirin quina bossa...
(Anansen tot ensenyant una bossa)¡Y diu que 'l Teatre és mort!
TELÓ
Comments
Loading comments…