A la Verge de Montserrat

Mareta mia, reyna y Senyora,de nostre terra preuhat joyell,de nostre vida rosada aurora,en ses tempestes segur vaixell:

Corona hermosa de flors polidesá ton front verge volem cenyir;jamay ses fulles serán marcidesque amor santíssim les feu florir.

¡Quin pler, si digne mon brot d' herbetafos de la Mare de tot un Deu!¡Trista follia! la mesquinetani sols sab dirte tot l' amor meu!

La patria ofrena, fent romeria,á tos peus portan los catalans:tots polsan l' arpa de l' armonía,tots t' idolatran, tots som germans.

Fes que quants t' ayman com tendre Marey quans te deuhen sa citra d' or,com ton amparo ne gosan ara,en lo cel gosin de ton amor.