Andalucía

Vers al Mitjorn d' Espanya, 's descobriauna terra gentil,com un bell niu d' amor y poesía;com un gemat Abril.

Los lliris blanchs, los geçamins y roses,omplíanla d' olors,los moixonets, los rossinyols y aloses,de cants encisadors.

L' oreig besava ses casetes belles,sempre embaumat, suau,y 'l sol lluhía ses ardents centelles,dins un cel sempre blau.

La fé, pau y travall, de la alegríalos dava 'l bell encís,formant de la preuhada Andalucía,Un petit paradís.

Un jorn, conjunt ferest de veus irades,terribles van rugir,y al impuls d' espantoses sotragadesla terra 's va estremir;

Glaçats cadávers, derruhits estatjesalçant negre dissort,estenent sobre monts, plans y boscatjesles glaces de la mort!

¡Pobres vellets, sentint ses carns glaçadesper los rigors dels frets,orfanetes al dol abandonadesy mares sens fillets!

Viudes plorant en mitj les ombres brunesla fí de son amor,pares cercant entre los munts de runeslos troços de son cor!

Y 'ls vents portant ab sens igual feresales plujes y les neus,y la terra brollant de lava encesa,obrintse baix sos peus!

¡Oh terra, ahir ab pler engalanadacom un hermós joyell,y avuy trista, retuda y desoladaal pes de ton flagell!

No pot la ma del home resguardartedel llamp que t' ha abatut,ni á tos bracos un sol ser retornartedels que, trista, has perdut.

Mes pot alçar tes cases derruhides,dá abrich al cos gelat,gorir los dolls de sang de tes ferides,la hermosa Caritat.

Miráula com d' amor lo ceptre empunyasocors trovant arréu,mirau com nostra honrada Catalunyaha respost á sa veu.

¡Oh pátria, oh térra sempre á l' avançadade quant es noble y gran,sempre als cims mes enlayrats portadaper ton alé gegant!

No acabis tas almoynes benehides,qu' encar' bat l' huracá,encara raja sang de les feridesy hi ha órfes sense pa!

Recorda que l' almoyna mes petitapot calmar son anhelque lo que en mans del pobre 's depositaDeu ho retorna al cel!