Lo campaner

— Canapaner, bon campaner,¿no m' en diriasperqué 'n son los tochs de goigque avuy repicas?— Pera dir á Granollersla vostra ditxa:per honrar lo brau capdill,qu' entra á la vila;per llohar al brillant solque ab sa llum viva,ha aclarit la tempestatque 'ns açolía,

per honrar al que ha vingutpera dar vidaá les pátries llibertatsqu' en Joan ocoía;que ha vingut per recullirlo ceptre insigne,que arrancá al brau compte Urgellsort enemiga;pera ser dels catalanscapdill y guía,pera los llors esmortitsferne reviure,pera la patria lliurard' ésser captiva,tenint per amo y senyorrey parricida! I—Campaner, bon campaner,¡ben ferm repica!Qu' escampen tos vibrants tochsla nostre ditxa.¡Ay vila de Granollers¡qui ho pensaría,¡qu' en fósses per hoste aytal,tú la escullida!

II— Campaner, bon campaner,no m' en diries

¿cóm les campanes avuybrandan tan tristes?—Per plorar lo nostre dolde nit y dia,per plorar les llibertatsavuy finides.— Sols aixís un altre jornles he sentides;Quan en Cárles va moriraixí 's planyían!— Es que avuy com allavorsn' es la desditxa,y pel cor del rey Joanles alegríes.¡Ay! ciutat de Granollers,¡ay! noble vila,¡qu' en fósses son llit de mort¡qui ho pensaría!— Has perdut noble capdillde raça ardida:has perdut branca gegantde soca antiga:Has perdut lo descendentd' aquell qu' un dia,per salvar les llibertatsperdé la vida.¡Ay! brau net del compte Urgell,com éll insigne,

¡qué 'n será dels catalansmancats de guía!¡Ay! pátria ¡perduda n' ets!ton sol declina:tindrás per amo y senyor¡rey parricida!— Campaner, bon campaner,¡ab dol repica!Campanes, sens may parar¡brandeu ben tristes!No paréu los tochs de mortde nit ni dia,feu qu' arrivi á Portugalnostra desditxa!Que á la pátria sens conhortton só li diga,que sa esperança ha esfondratfel y matsines!Que n' es mort lo compte arditque tant valía!...Campanes de Granollers¡branden ben tristes!