Quinze anys

Polida nina gentil y hermosa,d' ullets d' estrella, de llavi roig,á sa mareta, qué l' ou confosa,així li parla, vessant de goig :

— Eixint de missa ¡ay! quin pler mare!Com foll, al véurem, vingué 'n Janet.¡No us cal renyarme, ni crida 'l pare!¡Deixéu que acabi d' esplicá 'l fet!

¡M'ha dit vindrian per demanarme!...Mes, ja comenso pe'l capdevall¡com no 'l voliau! ¡Prou va costarmede serli esquerpa diumenge al ball!

Feya una cara que dava pena.¡Quíns ulls mes fondos! Que flach y groch!¡Ves qui al mirarlo d' aquella menano 'l planyería, 'sent al meu lloch!

M' ha dit ¡Ingrata! que 's moriría,si aixó durava ni un sol jorn més.Y jo al saberne sa melangíali he dit pressosa que ¡no ho fassés!

Que jo 'l volía, que jo l' aymava,qu' érau vosaltres, que ab fer rigor,perqué 'l seu pare no 'm demanava,privat m' haviau del seu amor.

Ell al sentirho ¡Quina alegría!Y es que sa mare (que no es com vos)al esmentarse del que patíali ha dit. — ¡Alégrat, que 't vull sortós!

Si á tú t' agrada, y ella t' estima...perfí 'l teu pare consentirá.—¡Ay! mare meva! ¡Quin pler m' anima!Es cosa feta: demá vindrá.

Vindrá á portarme, per ser sa nora,de pedres fines preuhat anell;diu, qu' es dels núvis l' aymant penyora:¡cóm no ha de pláurem, venintme d' ell!

Per maridarme, puig soch pubilla,boniques robes m' hauréu de fer...mangots de seda, rica faldilla,gipó ab sivella, boça y clauher.

De menta y rosa sento la flayra,y es la ventura que m' ix del pit.¡Qué clá' 'l sol brilla! ¡qué dolç es l' ayre!M' apar la vida verger florit!

Mareta méva, contéuho al pare,que jo dos ciris vaig á comprar;puig que la Verge ma sort amparavull que li cremin en son altar!...—

Y, com l' aucella, que fuig poruga,la nina escapa folla d' amor:entant la mare, girantse, aixugala torba vista que omplena 'l plor.