Romeria popular

Fentli tallades montanyesde respatllé' esculpturat,hont les aus mes encisereshi refilan llurs cantars,hont les plantes mes flayrosesen sa terra han arrelat,tal volta, per nit y dia,mellor poguerla encensar;tenint á sos peus estesala bella comptal ciutaty per vistosa catifa

les blaves ones del mar,s' hi aixeca preuhada esglesia,hont entre murs enlayratsy joyells y llums y galeshi te María un altar.¡Qué n' es d' agraciada y bellala Verge ab Jesús al bras,en mitj les verdes palmeresque s' alçan á son costat (7)ab lo bell color de celresplandint sobre sa fáç,ab los ulls plens de clemenciade dolcesa y de bondat!¡Bé 'n son d' ella bona mostralos presents, que á centenars-cubreixen les parets blanquesde son camaril sagrat!La mare qu' en hora tristaveu patir lo seu infant;la esposa que al marit mirade la mort baix lo dogal;lo soldat qu' en crua guerraper lo plom se sent nafrat;l' ardit mariner que lluytaab les ires de la mar,y la nina enmalaltiday lo fadrí enamorat,en devotes presentalles

sa gratitut fan constar,quan no ab presents d' or y plata,ab fulls del cor arrancats.

Les mercés que ha fet la Verge,be prou que 'l poble les sap:los fets que la mare conta.¿quí may los podrá oblidar?camí de la Bonanovalos herbeys no hi crexerán,que 'ls romiatjes á ta esglesiason la feyna de tot l' any:pero, quan mostra la terralo seu mantell florejat,quan romaní y farigolaembauman l'ayre al paçar,quant pensaments y violesobran llurs capolls m'orats,y les aus en les berdicesno paran may de cantar,y los grans crits de ¡Aleluya!estremeixen les ciutats,y qu' es la Pasqua arrivadapublican los campanars,¡llavors si que apar ton templelo temple del Montserrat!Les ofrenes son inmenses,los ciris á centenars,

omplan de llum y alegríal' esglesía que no s' hi cap;l' orga escampa sons de festa,los sacerdots sagrats cants,los encensers fum de gloriay los cors extassiatsclaman ¡Be n' hajas. be n' bajas,Flor dels lliris montanyans,Verge de la Bonanova,tresor de la eterna pau,estrella que al cel nos guías,conhort dels desamparats!

Be poden cantar ¡Hossana!aquells que á dintre han entrat;qu' espanta, á fé, la gentadaque á fora 's veu bellugar:los carrers son espayosos,la plaça n' es be prou gran,mes per tantes comitives¿hont trobar prou ample espay?quan uns surten, entran altres,y així 'l curs no acaba may.Nous ciris van encenentseal costat dels mitj cremats,nou aplech de presentalleslo camaril va adornant,y 'ls resos y les pregaries

van seguintse sens parar,fins á estendre la nit brunason gran mantell estrellat.

Encisadora jornadarublerta de bells encants,¡quán prestament ets fugida!¡quán prestament has passat!¡ab quina trista recansalos que vingueren se 'n van!¡ab quán del al Santuarigiran son últim esguart!Mes rera la nit ve l' aubay quan Pasqua tornará,de la Verge tant volgudademunt lo front enlayrat,d' hont apar que les estrellestreuhen la llum de sos raigsy los querubins y arcángelsllurs somriures agraciats,brillará rica coronaqu' eloqüent pregonará,de María un nou prodigi,de sos fílls l' amor lleal.

Quan les noves son boniquesá tots solen agradar;quan son del Be que s' estima

¡ay! lo cor ¡quín bategar!Bon poblet de Sant Gervasi¡bé n' has sigut prou sortat!¡be t' ha dat Deu bona gloria!ja mes no 'n pots desitjar.Lo Joyell que mes estimas,ton Escut mes esforsat,la Fonteta d' aygua vivaque 'l ver amor fa brollar,aquest any, lo bon Sant Pareper Patrona te l' ha dat.¡Bé 'n pots fer galanes festes!¡be 'l teu goig li pots mostrar!be pots, quan tregui la terralo seu mantell florejat,quan romaní y farigolaembaumin serres y plans,quan pensaments y violesobrin llurs capolls moratsy les aus en les berdissesno parin may de cantar,y los grans crits de ¡Aleluya!estremeixen les ciutats,contá 'l poble que visitilo teu temple venerat,com dins sos murs alterososlos faels foren salvats;com la Verge en la tempesta

á lo llamp feu recular. (8)Cóntau als vells que recordanlas mercés que 'ls ha otorgat;cóntau als joves que sabenlos beneficis que 'ls fá;cóntau als ninets que pujande sa mareta en lo bras,perqué 'l Sant Nom de Maríasia per sempre alabat;perque 'ls vinents la venerin,com ho feren llurs passats.