Bach de Roda

Ay, á Deu ciutat de Vich,be 'n mereixes ser cremada;n' has fet penjá' un cavallerlo mes noble de la plana,que per nom li diuhen Bach!y al terme de Roda estava.Diuhen á En Bach que davalliqu' un seu amich lo demana,tan prompte com va se' baixfortament l' agarrotavany á la cua del cavallcap á Vich se l' emportavan.Quan á Vich lo van tenirla sentencia li dictavan.Ja 'n varen fer una crida:—Fusters y mestres de casasfassin unas forcas novasal cap de las Davalladas.—Ne responen los fustersque no n' hi ha fusta obrada.Ne respon lo general:—Espatllin algunas casas.—Espatllan molts candeleros,tambè las llantias de plata.Ja 'n varen fer unas cridas,que tots los portals ne tanquin.Quan los portals son tancats,lo perdò ja n' arribava.De la presò ja 'l ne treuhen

y á la forca 'l ne portavan.Quan va ser dalt de la forcaVa dir aquestas paraulas:—No 'm matan per ser traidorni tampoch per ser cap lladre,sino perque he volgut dirque visca tota la patria.Aquesta capseta d' orlo pare Ramon del Carmeque n' es lo meu confessorla tindrá per recordansa.A mí no 'm raca 'l morir,ni 'l ser la mort afrontada,sino tres fillas que tinch,totas tres son encartadasy no poderlas deixartotas tres acomodadas.—