Cant d'amor

Ne sò nat sense fortuna,be 'n so estat desgraciat,festejant una donzellahermosa y belladel poch temps que m' ha durat.

De nits sempre la somniopromptament me so despert;trech lo cap á la finestray cada vespresempre 'm sembla que la veig.

Jo de dias prou ne passosols ne puga travallar;quan ne ve la mitja tardame poso á taula.¡Trist de mi no puch menjar!

Me n' entro dins de la cambrarevolcantme sobre el llit,quan ne so dins de la cambrasospirs y llanto¡Trist de mi no puch dormir!

Contempláula quan va á misaab lo ayre qu' ella va,ab lo ayre qu' ella portam' aconorta,m' acaba de namorar.

Vostres pits son dos rellotjesvostra cara 'l sol pareix;minyona, quan jo vaig fora,qualsevol hora,sempre miro quin' hora es.

Vostro pare y vostra mareque ditxosos déuhen ser,tenen las rosas á casafrescas y hermosas,las véuhen florí' al rosser.

Vostra mare n' es la rosa,vostre pare es lo rosery vos sou la poncelletapreciosetaqu' algun dia cullirè.

Los parents la n' han privadade qu' ab mi pogués parlar;ó jo parlarè ab ella,gentil donzella,ó me n' haurán de matar.

Vostre pare y vostra mareno s' ho han deixat de dirque la vostra cabellerahermosa y bellano 's pentina pera mi.

De la vostra cabellerasi 'n pogués tení' un cabell,á Madrit me n' aniriade nit y diaá ferne un present al Rey.

A Folgarolas se n' es criadala espineta que 'm fa patir.Desgraciat es lo subjecteque sembra y no pot cullir.Per mes que puga succehirjo continuarè mas obras,no s' alegrará mon corfins que hauré alcansat s' amor.Nobles soldats del rey d' Espanyaque peleyan ab gran honor,los uns son posats en campanyay 'ls altres en guarnició;en tal estat me trobo joposat en camí de campanyaá peleyar ma voluntatab castell de verginitat.

En est castell hi ha una donzellaper la qual estich vençut.A dins d' un mar d' esperansastinch lo meu cor entretingut.Per sos afectes somogutme n' he posat en semblant dansaen la que ballo ara joseguint lo compás d' Amor.Eixa hermosa banderetadonzelleta, qu' al front portéu,¿qui poguès sentarhi plassa?Ser de lo vostre regiment.De las vostras ordenansasno 'm mouria ni un instant.Sempre estaria ocupatbaix la vostra voluntat.Eixos cabells, gentil donzella,son los que me 'n tenen rendit,ab ells beu compost los llassosper oprimir mon esperit.Aquí m' entrego jo renditen vostras mans, gentil donzella,que ja sabeu ferit mon cor.De las empresas del amorvostres ullets, gentil donzella,son dos espasas d' honoró dos canons d' artilleríaque disparan dins mon corbalas y bombas ab rigor,pero ay! son amorosas!las hi tiréu ab tenor talque 'm travessan y no 'm fan mal!...

Las donas son al llit—qu' esquivan las gallinas.Veig al senyor rector—com se 'n va per las figas.Tra-laralaralá.Com se 'n va per las figas.Jo n' hi faig un gros crit—que 'm trie las pansidas.Me 'n pujo á un cirerer,—y faig caure una ametlla,l' ametlla 'm cau al peu,—y 'm fa sanch a l' orella.No sè quina orella es,—si será l' espardenya.La mar cria conills,—pel bosch s' hi fan anguilas;la canso qu' he cantat—cansó de las mentidas.