La bugada

Ella 'n fa bugada—ab un cuvell grosja la n' ha rentada—en un riu espayòs.Los amors primersse 'n portan las flors.Ja la n' ha aixugada—en un jardí de flors;ja la n' ha plegada—en una capsa d' or.Cada plech que feya—son llantos y plors.Son pare l' escolta—de dalt del balcò.—¿Qu' es estat ma filla?—¿qu' es estat aixó?—Prou ho sabéu, pare;—prou ho sabéu vosque me n' havéu dada—á un vene...que 'm fa aná' á la farga—á vendre carbò.Si aixó dura gayre—jo no 'u faré, no.Pararé botiga—de tots los colors,de blanqueta y grana—que n' es bon colory color de rosa—que n' es molt millor.

Notable es la tendencia que 's descobreix en esta cansò á cert esculliment de forma, pertanyent com pertany de ple á l' época de la decadencia ó vulgarisme.