La comptesa

—Ahont anéu vos lo bon compteahont anéu tan dematí?—Vaig á veure la comptesatant de temps que no 'ns hem vist!—La seua esposa n' es mortay jo l' he vista morir.Lo dia del seu enterromissa d' ella 'n vaig oir;ne cremavan trescents ciris,tot l' altar feyan lluhir;n' hi havia trenta donzellasque portavan manto fi.Las cortinas de palaciojo de dol las vaig cobrir:los infants qu' ella teniajo de dol los vaig vestir.—Al sentir aixó 'l bon comptepassa avant lo seu camí,ab la punta de la espasaell la fossa li va obrir.—Alsat, álsat la comptesaque ton marit ja es aquí.—¿Ahont, erau vos lo comptelo dia que vaig morir?—A la ciutat de Vallnoraque no podia venir.Alsat, álsat la comptesaque 'l teu compte ja es aquí.—¿Com m' alsarè lo bon compte

si sola no 'm puch tenir?Casat, cásat, lo bon compte,no te n' estigas per mi.A la dona que pendrásestímala com á mi;als fills y fillas que 'n tingasféslos posá' 'l nom de mi,cada camí que tu 'ls cridissempre pensarás ab mi.A tots los fills que teniampósals en un monestir,pósalshi xiquets, no aprenganlo mòn que cosa vol dir:fésloshi di' 'l Parenostreal vespre y al dematí.

Y la dona que tindrásestímala com á mique com pensarás ab ellatambè pensarás ab mí.

Quan jo atravessava lo bosch ombriu, duas donzellas dallavan la civada.—Digáume, hermosas donzellas; digáume, colometas meuas, ¿dalla ab valtres també la meva aymia? Está bona com jo?—Ay! Ja no hi es! Ahí la van enterrar!—Ensenyéume 'l camí per hont s' han endut á ma enamorada.—Es un camí molt hermòs y conegut, hont hi creix molt romaní. Un hermòs camí que puja cap al cementiri nou. Alli hon l' han duta 'ls joves, hi han eixit pedras: allá hont l' han duta las donzellas, hi han nat rosas.—Ensenyéume 'l lloch hont ella jau.—Detrás de l' esglesia, aprop de la porta.—Dos cops he seguit lo cementiri y no trobo la fosa de m' aymia. Un altre cop lo segueixo encara y trobo la fossa del meu amor.—¿Qui camina per dessobre de ma fossa y trenca lo son dels morts? ¿Qui arrenca l' herba verda? ¿Qui espolsa la fresca rosada?—Alsat, estimada meva! Surt de ta fossa! Miram, es ton aymat. S' han passat tres anys sense que 't pogués veure, y 't so vingut á cercar.