Lo rey Herodes

"}}' id="mwDw">Estant á la cambraab son fill aymatramor va sentirneper tot lo veynat.

Era 'l rey Herodesab la sèva gentque feya matartots los ignocents.

—Anémsen' Josep,anémsen' espós,anémsen' á Egiptesens tenir repós.

Deixém nostras casas,viandas tambè,perquè 'l rey Herodesdiuhen que ja ve.

Ab la someretase 'n van á cavall,seguint las petjadasper un camí ral.

Los ángels davallan,tambè 'ls aucelletsperque 'l bon Jesusno fos descobert.

Pel camí anavanmolt atribulats,un home trobarenque sembrava blat.

Vos Verge Mariali vareu manarque molt prontamentl' anés á segar.

—Com lo segariajove, lo bon blat?Com lo segariasi encara no es nat?

—Prenéu la falsetaqu' ho será aviat.—No va trigá' una horaque ja era espigat.

Primera garberavos vareu 'magar.No va triga' un horaque varen passar.

Era 'l rey Herodesab tota la gentque feya matartots los ignocents.

Pels torrents anavany per camins rals,seguint sas petjadasab un dalit gran.

Molta gent ab armas

l' anava cercant;al home diguerenqu' estava segant.

—Vos home 'l bon homelo bon segador,¿heu vist una donaab lo Redemptor?

Ell ne responia:—Una n'ha passat,mentre jo n' estavasegant aquest blat.—

Se'n gira á ne 'ls altresdiu:—No serán ellsTornèmsen' á casaab tota la gent.

Lo camí qu' hem fetno 'ns ha aprofitat,nos hem cansat molty res hem trobat.».

La Mare de Deutallava y cusia,feya camisetaspel fill de Maria;mentres las tallavamentres las cusia

sent un gran ruidoper baix la botiga etc.

María ja 'l ne volcavaá lo seu fillet aymat,y mentres que 'l ne volcavagran remor sent pel vehinat.Ja 'n pregunta á las vehinas—¿Vehinas, que n' es estat?—Senyora es lo rey Herodesque rodeja la ciutat;y á tots los infants que trobaá tots los hi lleva 'l cap.—No 'u fará á ne 'l meu fillet,que 'l tindrè ben amagat.Al sortirne de la portarey Herodes han trobat.—¿Qué portéu aquí, María,que portéu tan amagat?—Ne porto un xiquet de trígol,trígol del mes ben triat.—Me 'l voléu donar á vendreó be á empenyar aquest blat?—No 'us lo vull donar á vendreni 'l vull tampoch empenyar,qu' ab aquest xiquet de trígoltot lo mòn será salvat.·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·—Sembrador, bon sembradorvos que 'n sembréu del bon blat.¿Tindriau una garberapera podermhi amagar?—Com voléu tinga garberasi ara me 'l poso á sembrar?

—'Neu á cercar la falsetay á punt de segá' estará.—Quan ne torna 'l sembradorlo troba sech y granat.A la primera garberala Verge se va amagar.No va trigá' á passa' un' horaque per allí van passarmolta gent tota ella ab armasque pels camins va cercant.·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·—Arrera, arrera gent d' armasnou mesos que j' han passat.—La perdiu qu' aixó sentíadiu:—aixó no es pas veritat.—Calla, calla tu perdiumalehit será 'l teu capper la paraula qu' has dit...—·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·La menta ja responia:—Sota ia garbera está.——Calla la menta xarrayre,que n' ets menta y mentirásy mentres ne serás mentaflorirás y no granarás.Que tan beneyta fou l' horaen que 'l fill de Deu fou nat!

VARIANT.

Vers 3.

Treu lo cap á la finestra:—Vehinas ¿qu' es aixó estat?