Del Montjuic

DEL MONTJUIC

EN LA TOMBA NOVA D'EN VERDAGUER

Vui dir-vos el moment de gran bellesa:a dalt de la montanyade mala nomenada...però a davant del mar,alçaren al poetaadormit ja per sempreen la caixa de morts,pera posar-lo en un sepulcre nou.

La caixa fou alçadadamunt de la gentada:els ulls s'estemordientement-se un horror gros...La caixa era corcada,més s'alçà curulladade ginesta i altres flors.

Oh! Quina meravellaen l'hora tant bella de posta del sol,per damunt de la gentadaveure aquella caixa alçada,i al poeta en flors en ellacom un nin dintre l breçol.

Oh Montjuic, montanya afortunada!Dessota de ta mala anomenadahi hem deixat, am grans plors,el cos del poeta que sobrix en flors.

La tomba es la roca viva:les eures s'hi enfilaran,i al dessobre de les euresels aucells hi cantaran.Cada matinadahi caurà rosada;cada demati,cançons a desdir;ditxós el poeta que les pot sentirdins la fresca ubaga!

El sol i la lluna

hi aniran passant,el sol i la lluna, i el mar al davant.

Dorm, poeta, dorm, que ls aucells ja canten:tu, que aimaves tant y tantels bells cants, seras feliçi faras aquell somrís...

Per la gracia del somrís,has entrat en paradís.