A uns músics que van pel carrer

A UNS MÚSICS QUE VAN PEL CARRERAneu pels carrers — ritmant alegria.La gent que us escolta — de lluny i de propacompassa els passos — a la melodia,pensaments i tot.Passeu invisibles: — les notes alegresse'n van a l'atzar — de les cantonades,llunyanes, properes, — i tral·larejadescom irresistibles.Trencant un carrer, — sortiu trascantó:sou cegos, sou coixos, — sou desgraciats.El passant que us topa — us dóna un dineri mitja rialla... — i ja us té oblidats.

1897.