Boscos de Vallvidrera

BOSCOS DE VALLVIDRERA

Ai, boscos de Vallvidrera!quines sentors m’heu donat!Tenia el mar al darrerai al davant el Montserrat,i als peus els llocs del poetaque ja és a l’eternitat.Més enllà d’altres carenes,el Pireneu, tot nevat,i aquell dolç país de Françaque deu ser a l’altre costat...Ai, boscos de Vallvidrera!quines sentors m’heu donat!Tot baixant per la drecerahe vist un arbre rosat:ametller que presumies,un altre se t’ha avançat.—De massa matiner que eraara em veus tan despullat:les glaçades d’aquests diestotes les flors m’han llevat;prô encara en tinc unes quantes:mira’m de l’altre costat.—Ara veig que no tens culpa:ametller, que Déu te guard,que sens tu la bona novano m’ho hauria semblat.