En l'Harz a l'hivern

Obres completes d'en Joan Maragall - Poesies II

ALTRES TRADUCCIONS

EN L'HARZ A L'HIVERN

Com el voltor,que fent suaument l'aletaespia dalt dels núvolsla presa a baix,aixís mon cant.

Que a cadascúli ha marcat un Déula sua via:ràpids corren-lavers la plàcidameta molts;pro el que va nàixerde mena malauraten va es rebel·laen contra la tancad'aquells durs filferros:les mortals estisorestrenquen-la sols.

En l'espessural'isard s'ha entaforat;i sols d'aus frívoless'han nodrit, fa mesos,els poderosos en el llot.

Bo és seguir la carrossaque Fortuna duui, com un ròssec, marxarper bones carreteresdarrera del cotxe reial.

¿Qui fa via tot sol...?En el bosc s'esborra el camí;al seu darrerafurients se redrecenels boixos altre cop...l'enclou la soletat.

Ai! ¿qui cura les penesquan el bàlsam torna vri?El qui de l’amorne treu odi i avorriment.Ell menysprea, menyspreat resta,resta devoranttot sol el seu corsense satisfer-se mai.

Tu, de l'amor Pare,treu de la lira aquell soque afalaga sa orella!Reviva’l amb ell!Obre an-e l'assedegatels ulls vers les fonts claresque al bell peu brollen-lipel desert!

Comments

Loading comments…