Estacions

ESTACIONS

GENERPassa lany per davant de ma finestra...El sol, com un aucell que se'n va a jóc,passa volant pels arbres cada dia.Els ametllers s'han coronat de neui les mimoses d'or... Quina alegria!Darrera la negror d’aquells xiprerssospireja el ponent i mor el dia.

FEBRERAvui la mimosa altivase m'ha posat al davanttota plena d'arracadesi penjolls i fils daurats.S'ha fet una minyonassaque no ho hauria dit mai:tan xica que la plantàremi tan prima, d'un sol tany!...Ara fins m'ha fet respecteamb aquesta majestatque fa anar les arracades,vanitosa, ençà i enllà...Déu te guard, galan minyona!...Mil perdons... Que Déu te guard!

MARÇDeixa estar tot afany i inquietudi an el diumenge no li posis tasca:és pecat fer res més que mirâ al celen aquesta dolçura de la tarda.El vol del sol és cada jorn més alti va a pondre's al dm de la muntanya...

ABRILAltra vegada la musicai altra vegada la verdor:tu sempre tomes, Primavera:no es cansa mai, el Criador!Darrera els verds en llunyaniallença el pavó son crit estrany...Ara han passat tres orenetes:són les primeres d’aquest any.. . . . . . . . . . . . . .

Amagat entre les branques,he sentit un rossinyol(dolces boires, fresca plujade l'abril),i un colom ha alçat el vol.

Fresca pluja matinerade l'abril, arbres mullats...N'he vist uns, tots de renglera,que fullaven encantats.. . . . . . . . . . . . . .

Com avances, Primavera!Tots els troncs s'han alegrat

espurnats de verdor novai algun que altre virolat.

És el verd de l'esperança,és la flor de tots colors.Quants aucells que van pels aires!I, en la térra, quina olor!

Tot són vols i cantadissa.Canta el nin: — Plou i fa sol! —Tots els arbres se decantena l'amor del ventijol.

Als matins és mig dauradala placeta vora el pont:cada dia, quan me llevo,una noia va a la font.

MAIGÉs un jorn radiant de Primavera:udola el vent pitjant les portes doses;tot dansa dintre els aires, i en la terrariuen les roses...

JUNYI l'última en florir és la magnòlia,blanca, opulenta, com un pit de dona.Quan ja l'estiu son ceptre d'or tremola,i a l'alè, més ardent de cada dia,de l'imminent juliolles altres flors desmaien,heu's-e-la aquí que esclatafresca i olorosa, ella,com per l'abril la rosa.

VI - 1910.