Fragments autògrafs

FRAGMENTS AUTÒGRAFS

La boyra fumejant per les muntanyes.

——

Vida immortal en les rosades bromesdel sol ponent damunt de les muntanyes

——

La nit de Pasqua floridaÉs una nit de cantera

Al matí

Al peu de la portahe vist un fil d'or- Alegría de Pasqua -m'ha dit el cor

——

Devia sè una filla de la costaPerquè tenia els ulls molt blaus

Avuy lo mes hermós es el mar blau.

——

Deu del Mar; grans mercès de la jornada

——

Al mar tot el commou, tot el renovaL'assombra un núvol, un raig de sol l'alegra,Per un no res que prop ò lluny se'l miraMuda el color com verge vergonyosa

——

Oh! vall xica de CaldetasTant plena de rossinyols!

——

De les serres sobiranesM'ha corprès altre cop la majestatLa estensa inmovilitatDels grans plans que hi hà dalt de les muntanyes

Alègrat, oh ciutatQu'avuy á tú hà vingutUna nova joventut

——

El Pirineu s'acostaOnejant encrespat cap á la plana

——

Aquella resplendor de cap al tartAquells En els plans verts a dalt de les muntanyesEntre la boyra... el blanc ramat pasturaY á baix la gentMirant enlayre encantats

——

L'adeu pàlit del sol à la carena...

El seu rostre de verge muntanyanaTé quelcom de l'isart, pero ab amor

——

Com a dins de la font la blava ondinaAl bell fons dels seus ulls dormia un àngelMes ella no ho sabia.....

——

Oh! quina matinada, ¡encisadora![Se] veya desde'l bell balcó de PauEl Pirineu tot blau[En?] la sina inflamada de l'aurora

——

[Tot?] ho torno a trobar: una per unales barques en son lloch, y els pescadors;La platja al vespre igual plena d'olors,i la mar rebolcantse al clar de lluna.

——

La casa es blanca, molt blanca,y hi tinch la dona y els fills

Volavam sobre'ls ferros de la febrosa viaArdent igual qu'en héroe el jorn d'estiu moriaEntre'l fullatje inmovil que'l sol ponent dauravaEl dolç país de França sortia y l'amagava

——

Cercant disperses per tants rostres d'altresAquelles gracies qu'en el seu son juntes

——

Bell al matí es el so de tes campanesBell à posta de sol ab melangiaL'alt camí ombrós qu'enronda tes muralles

——

A mitj dia que'l sol brillaTot alè s'en puja al cel

——

Jo no sé lo que teniuQue us estimi tant, muntanyes.

——

El seu cor amable y franch

——

Ay! caminet, caminetAy! caminet de montanyatot carregat de sentors,Dret per la costa volavaNo tens mes ombres que'ls pinsNi mes flor que l'argelaga

——

Els ametllers del jardí ja s'han posat la coronaaçó es que veuen venir el bon temps…

——

Les muntanyes (á olot)Molts cops me us en veniu cap a demuntque sembleu una mar esvalotada

——

A la llum del sol de Deubrillaven al lluny formosesunes muntanyes blavosestotes clapades de neu

——

Un dia de bon sol es cosa bonaVeure al vol del esguart perla encantadaDe desde el dalt del mur mes alt de BarcelonaLa plana del Vallès tota torrada.

——

Arbres al abrilN'he vist uns tots de rengleraQue fullavan encantats

——

La mar es una flor molt olorosa