L'oració del matí

L'ORACIÓ DEL MATÍ

(De Lamartine)

IO Pare a qui adora el meu pareagenollat damunt la pols!Tu, que el teu nom terrible i dolçfa abaixà el cap a la mare!M'han dit que el sol, que és tan ardent,no és res davant ta omnipotència:branda a tos peus amb reverènciacom una llàntia resplendent.

IIM'han dit que ets Tu el qui fas néixertots els aucells que van pels vents,i has dat ànima a tots els nenstan sols perquè et puguem conèixer;m'han dit que les flors del jardítan sols per Tu pel maig florien;que si no hi fossis no hi serien,no hi hauria ni pa ni vi.

IIISenyor! Dóna l'aigua a les fontanes,dóna les plomes als aucelletsi la llana an els anyellets;dóna ombra i rosada a les planes,dóna salut a l’enfebrat,dóna-li pa al pobret que passa,al orfenet dóna-li casai al presoner la llibertat.

IVQue la justícia en mon seny durii en mos llavis la veritat;que amb temor i amb docilitatta paraula en mon cor maduri;que de ma veu s'aixequi el socom fumera alçant-se tranquil·lade l'encenser que suau oscil·laen les mans dels nens com jo.