La cascada de Lutour

LA CASCADA DE LUTOUR¿Veus, endins la selva obscura,una tofa de blancurabellugant-se entre els avets?Ella és, que va atansant-se;ella és, que ve posant-sesos penjolls i collarets.Mira-la com ja s'avança.¿No la veus que ve, que dansatota nua, tota blanca,tota sola entre els avets?Ja és aquí; i s'adreça al cairedel penyal i es llença al fons:la corona li va en l'aire,collarets de caire en cairedesgranant-se a rodolons.I ella canta i salta i gruaper damunt la roca crua,tota blanca, tota nua,tota escuma avall al fons.Ja és al fons i estira els braços,i després obre els ulls verds.Mira al cel . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . .

Salta, filla; canta, canta.Tu no saps, ni sabràs mai,com t'assembles, o cascadal,a ana flor ben esclatada,a una nit molt estelada,a una dona molt amadai al meu cor en son esplai.

Cauterets, 1 - VIII - 1911.